“Són espanyols els que no poden ser una altra cosa”

El millor de l’estiu és que ha tornat l’esperança, als Estats Units. Ha estat apartar Biden i, de cop i volta, el vell és Trump, rondinaire, groller i amb cara cansada de perdedor. Si Trump era el rei, ara va despullat. I pensar que el 14 de juliol, amb l’orella ensangonada, semblava imbatible...

Kamala Harris és la dona per a aquests temps: tant regala rialles com fa cara de fiscal. Fins i tot el candidat a la vicepresidència els ha sortit bo, com els melons. Michelle Obama s’ha cobrat unes factures (“qui li dirà a Trump que la feina que busca és una feina de negres?”) i Barack Obama torna a fer aquella màgia de l’esperança mentre se’n fot de la mida dels deliris de grandesa de Trump i demana comprensió per a la gent gran que opina que un plat és un plat i un vas és un vas.

Els demòcrates han canviat de cap de cartell i un nou estil s’insinua a l’horitzó nacional i mundial. Quan els americans obren aquests prodigis, un els enveja la capacitat de generar entusiasme i autoestima, encara que tothom sap que la capacitat (i la voluntat) de canviar coses dels presidents americans és relativa.

Mentrestant, aquí, el prodigi és un ministre de Transports que fa afirmacions com aquestes: “Aniria tanta gent en tren si la conclusió fos que s’està prestant un mal servei? Són masoquistes, els espanyols? No, els espanyols pugen al tren perquè estan satisfets”. Ministre, dissabte, Barcelona-Puigcerdà, 4 hores. Els espanyols que agafen Rodalies és perquè no poden agafar una altra cosa. Exactament com allò del conservador Cánovas del Castillo, que quan li van preguntar com definiria a la Constitució els ciutadans amb dret a la nacionalitat va contestar, irritat, “poseu-hi que són espanyols els que no poden ser una altra cosa”.