La plataforma Filmin ha estrenat recentment Somewhere boy, una sèrie britànica de Channel4 que ens parla de la voluntat d’encaixar en aquest món i les dificultats que suposa, per a moltes persones, connectar amb la quotidianitat.
El Danny té divuit anys i s’ha passat tota la vida tancat en una cabana al mig del bosc, aïllat del món. El seu pare, amb problemes de salut mental, s’hi va instal·lar amb la voluntat d’allunyar-lo de qualsevol perill. Li ha fet creure que fora de la casa només hi viuen monstres que han acabat amb la humanitat. El Danny creix envoltat de pel·lícules de cinema clàssic, música, llibres i els jocs que s’inventa el seu pare per distreure’l. Però a mesura que creix, la situació es fa insostenible.
La sèrie fa salts temporals entre el passat del Danny a la cabana i la seva nova vida familiar descobrint el món. I això ajuda a alleugerir la tragèdia. De mica en mica anem entenent què va portar el pare del noi a tancar-se en aquella cabana i com va ser la seva vida. Partim d’una tragèdia humana, però la sèrie manté un equilibri excel·lent entre aquest món fosc del passat i la vida ordinària en la qual ha d’encaixar per força. Hi ha pors, malsons i dificultats. Però també és una sèrie plena de tendresa i un sentit de l’humor molt fi. El món del cinema i la literatura han donat al Danny unes eines limitades per socialitzar-se, però plenes d’innocència i sinceritat. No té prejudicis i observa la vida, àvid per descobrir com funciona. El protagonista serà clau per ajudar el seu cosí, de la mateixa edat, que també té dificultats per relacionar-se amb el seu entorn.
Somewhere boy és dels creadors de la també meravellosa The End of the F*** World. De fet, les dues sèries tenen en comú aquesta mena de desencís vital dels protagonistes, però també el desig per trobar un lloc que no els sigui hostil. La interpretació de l’actor Lewis Gribben en el paper protagonista és extraordinària. Diagnosticat a la vida real de la síndrome d’Asperger, té un control del personatge exquisit que l’allunya de l’histrionisme i els tòpics de conducta al voltant de fets traumàtics. Els conflictes entre personatges, els matisos emocionals i els jocs de mirades demostren un magnífic treball de guió.
La sèrie ens parla també de la masculinitat hegemònica i la dificultat de molts homes per conviure amb aquest patró de conducta que els castra emocionalment. També aborda la salut mental dels homes sense caure en rols de psicòpates i assassins en sèrie. Malgrat el cas terrible que origina la història, de fons hi ha un missatge esperançador que es tradueix també d’una manera visual. A mesura que avancen els vuit episodis, la sèrie esdevé més lluminosa. Els personatges són capaços d’evolucionar i desfer a poc a poc el garbuix emocional de l’inici. Sigui quina sigui la circumstància que hàgim viscut, tots volem formar part d’algun lloc, sentir-nos acceptats i estimats, però no sempre sabem com fer-ho. Per tant, en tots els personatges de Somewhere boy hi ha una mica de cadascun de nosaltres.
