Solucions a la cerca de problemes

Aquesta setmana, durant una taula rodona amb directius, parlant sobre la situació econòmica i empresarial, algú va dir una frase que em va semblar molt profunda i vàlida per a moltes situacions a la vida, no només professional sinó també personal. La frase va ser: “Sovint ens enamorem d’una idea o d’un pla que, en realitat, no respon a cap necessitat concreta. Llavors, com que la idea ens sedueix i agrada, ens dediquem a cercar un problema que s’ajusti a la solució”.

La solució abans del problema o, en altres paraules: “Solucions a la cerca de problemes”. Efectivament. ¿Quantes vegades a la vida volem alguna cosa, senzillament perquè la volem, normalment un caprici, o la satisfacció d’una enveja, omplir un buit existencial o emocional? Què fem llavors? Mirem de justificar-ho. I és quan comencem a buscar problemes que encaixin amb la “solució”. Això és molt freqüent en l’àmbit empresarial, però també personal.

La manera de corregir-ho és senzilla, però diferent en cada àmbit. A l’empresa cal solucionar problemes rellevants, problemes de debò, i no aquells que ens interessen per preferència personal. Soc un seguidor de la regla de Pareto. Vuitanta, vint. Vol dir que normalment un 20% de fenòmens expliquen el 80% dels problemes. Cal centrar-se en el que és important, en les coses que veritablement impacten en els resultats i el negoci. Sovint he presenciat directors generals i fins i tot consellers delegats de grans empreses dedicant temps a bajanades i detalls que no valen la pena. Passa el mateix quan busquem problemes per a solucions que ens interessen: dediquem temps a coses que normalment no tenen impacte en l’empresa. En altres paraules: desenfocament.

En l’àmbit personal és molt més fàcil. No cal justificar tant els nostres desitjos. S’ha de ser honest i sincer amb un mateix i, especialment, amb aquells amb els quals es conviu. Una cosa et ve de gust i et fa il·lusió? Digues-la i, si la pots assumir, endavant. No cal cercar problemes ni plantejaments que justifiquin els nostres capricis o desitjos. Part de la vida consisteix precisament en satisfer il·lusions. Treballem fort i estalviem per gaudir de la vida, de les petites coses i també d’aquelles que no es poden justificar però, senzillament, volem. Mentre es faci amb respecte i negociant amb la família, no cal res més.

I, de passada, un problema menys. Un que en realitat no hi era.