Solidaritat

Passar de la beneficència a la solidaritat suposa adonar-se que l'ajuda no és generositat graciosa sinó que repara la injustícia que situant-nos en els privilegis ens per judica a tots, fins al punt que, en un cert sentit, està més en falta qui dóna que qui rep.

El benèfic s'atribueix mèrit perquè creu que si no donés es quedaria igual; el solidari, en canvi, sent que no do nant es fa mal a ell mateix. I és per això que tampoc s'ha de confondre amb l'altruista, mogut pel desinterès d'una mena de caritat laica.

Sociòlegs i filòsofs eminents n'han fet asèptiques definicions, però em quedo amb l'apassionada de la poeta porto-riquenya Aurora Levins Morales: "És la incapacitat de tolerar el greuge que suposa per a la nostra integritat la col·laboració activa o passiva en l'opressió dels altres".

En la base de la solidaritat hi ha el sentiment d'interdependència que va fer dir a John Donne que quan les campanes toquen a morts sempre toquen per nosaltres.

I és per això que qui remena el contenidor o dorm al caixer només deixa de ser cosa nostra quan se'ns ha mort allò que ens fa més humans.

Els nostres polítics han tingut la barra i el cinisme de dir-ne solidaritat del fet que ens prenguin uns diners que si fóssim lliures no donaríem.

Afirmar que l'espoli de què som víctimes ens fa solidaris disfressa la impotència de virtut i devalua un concepte que caldrà que entenguem en el sen tit més profund si no volem que ara que la pobresa ens entra per la porta, la convivència surti per la finestra.