Solemne

“Solemne, el rodanxó Buck Mulligan avançà des de la sortida de l’escala...” Aquest mes es commemora el 95è aniversari de la publicació de l’ Ulisses de James Joyce. Fa no pas gaires anys, aquesta efemèride hauria estat destacada per la premsa, segurament s’hauria convidat a fer-ne taules rodones i alguns dels programes culturals més destacats de la televisió haurien dedicat monogràfics a la influència d’aquest prodigi literari. Però, ai las, els programes culturals són aquells en què la gent va a empenyorar un sabre del general Custer a un local de Las Vegas i poca cosa més.

L’ Ulisses, deia, és un prodigi literari. Una obra irònica i desesperada que no es pot entendre de cap altra manera que com un cant desesperat a la vida. O, almenys, a les poques coses reals i transformadores de la vida. La meva experiència personal amb el llibre va ser intensa, iniciàtica fins i tot. El llibre el vaig manllevar de la biblioteca de l’avorridíssima caserna de la marina on molts jovenets de finals dels 80 passàvem l’estona fent allò que llavors anomenaven la mili. Vaig seguir les sàvies instruccions del traductor José María Valverde en castellà. Valverde recomanava agafar el llibre per qualsevol lloc i anar fent una lectura aleatòria del text fins a fer-nos nostre el Dublín màgic i sòrdid de Joyce.

Ara torno a repassar aquell vell llibre i veig que el món ha girat l’esquena a la complexitat. Vivim en una exaltació del que és senzill. Novel·les assequibles, “amb prosa cinematogràfica”, textos “d’acció vibrant” o amb girs narratius sorprenents. Un món d’estímul i resposta immediats. De mems i emojis fàcilment interpretables.

L’ Ulisses sempre va tenir una mala fama de novel·la complexa absolutament injusta. No és pas més complexa que les nostres pors o que els nostres intents vans d’entendre el funcionament de tot plegat. La comodidat acabarà amb la civilització, això és una evidència que ja pocs discuteixen. Per això, si es volen fer un favor i anar, encara que sigui uns dies, a la contra d’aquest món de populisme cultural, obrin l’ Ulisses per qualsevol pàgina i visquin el neguit bellament narrat de Bloom i Dedalus aquell 16 de juny de 1904.