Una mestra de música de primària, acabada d'arribar a l'escola d'una població amb un altíssim índex d'immigració extracomunitària, em comenta que el problema no és fer-los cantar el Sol, solet, sinó un pas previ: fer-los estar dins de l'aula. Diu que no tenen l'hàbit d’estar-se entre quatre parets i que, així que poden, s'escapen perquè volen estar-se a fora. Es tracta d'una professional amb una empenta que no se l'acabarà, però serveixi el seu testimoni per ser conscients de quins són els panorames de centenars de mestres d'aquest país que abans de transmetre coneixements es troben que han de posar topalls a una finestra perquè els nens no marxin.
El president Illa ha anunciat que proposarà un acord a l'OCDE perquè els millors experts assessorin el Govern en l'obtenció de millors resultats educatius. La intenció és bona, sempre que no estigui motivada, només, per la por que una mala nota a l'informe PISA (ben probable) suspengui el Govern i se li giri políticament en contra, i sempre que els experts entenguin el canvi sociològic que s'ha produït a Catalunya els últims vint anys en un país d’alta complexitat política i lingüística abans de començar a exclamar-se pels nivells de matemàtiques o de comprensió lectora.
Com és habitual, a la portaveu del sindicat USTEC li ha faltat temps per criticar l'anunci de l'acord Govern-OCDE, amb les clàssiques consideracions sobre la interferència de "les multinacionals" i "el mercat" en les decisions sobre educació. En nom dels mestres sempre parlen els sindicats, a falta de col·legi professional. No hem de sacralitzar les notes de PISA com a única mesura del funcionament d’un sistema, però un país amb un alt nivell de benestar social és un país amb un bon nivell educatiu, i parlar-ne amb l'OCDE no hauria de ser cap tabú.
