Amb tota l’emoció, llegeixo les cròniques d’en Joan Callarissa i l'Elisenda Forés sobre el casament de la meva filla preferida d’Isabel Preysler. Dic “preferida” perquè és hereva del marquès de Griñón, que feia vi (per tant, no s’entén que fos substituït per Miguel Boyer). Tamara Falcó es va casar un dia d’aquests amb un noi i, pel que diuen, la mare va arribar més tard a la cerimònia que si fos la núvia. El cas és que tot plegat va produir-se en un palau, el Palacio del Rincón, que la noia posseeix, gràcies al pare, avui, ja, difuntíssim. Recordo que quan es va casar la gran, la Chabeli, el banquet el va fer el Bulli, segons les cròniques. I es veu, també, que segons les cròniques, el pare en qüestió, el cantant Julio Iglesias, va fer portar pernil, perquè es devia quedar amb gana. Diu en Callarissa que el palau fa més de 2.000 metres quadrats, però, atenció: “només disposa d'un sol lavabo”. En fi, els convidats van ser 400 i els membres del servei, 250.
Can Preysler és anomenada pel populatxo “Villa Meona”, perquè es veu que té més lavabos que una àrea de servei. Però entre Villa Meona i aquest palau amb un lavabo sol hi ha un entremig molt raonable. La filla del marquès vinós va triar, per als seus hostes, “xampany i molt d’amor”. No diré que trobi lleig que el vi no sigui del seu pare, però sí que diré que les bombolles, tal com entren, surten. Una barra lliure i 400 convidats que beuen, sabeu a què dona lloc? A un nombrós grup de miccionadors en sèrie que devien alleugerir-se al darrere dels Rolls Royce i dels matolls. No m’imagino la Tamara, el marit i els seus amics fent cua a un policlín com si fos la marató de Barcelona. Devia quedar el palau del Rincón com el de Versalles.
