Sobreviure en un mar de contradiccions

Que la vida europea està plena de contradiccions ho veiem cada dia. A més, sovint van acompanyades de tot tipus de presagis que sembla que participin en una competició sobre quin és més dramàtic. Una d'aquestes grans contradiccions ens l'acaba de servir el polèmic George Soros, un conegut milionari americà d'origen hongarès. Soros és estimat per molta gent pels esforços que fa la seva fundació Open Society -sovint en forma d'ajudes milionàries- per l'educació i el desenvolupament dels països de l'Europa de l'Est, l'antiga Unió Soviètica i els Balcans, i alhora és durament criticat perquè la seva fortuna se sustenta en suculents beneficis assolits en tot tipus d'operacions especulatives en els mercats financers.

Soros detallava fa poc en un llarg article al New York Review of Books la idea que Alemanya ha de liderar un gran canvi de política econòmica a la zona euro o bé tocar el dos. I deia que si finalment decideix sortir-ne, les conseqüències d'aquesta decisió són manejables.

Una zona euro sense Alemanya sembla una idea només bona per a una tertúlia. Però ara ve d'un expert financer. Soros basa la seva argumentació en el fet que la divisió que afecta la moneda única es planteja entre els països deutors, per una banda, i els creditors, per l'altra. Una divisió que, si no es gestiona, és criminal. Simplificant molt, argumenta que la marxa d'un deutor, per exemple Grècia, provoca una pressió en cadena sobre els dèbils, com ara Espanya i Itàlia. En canvi, la sortida del principal creditor deixaria la zona euro en mans dels deutors, la moneda comuna baixaria i el deute acumulat també, en línia amb la moneda. Així s'assoliria progressivament un nou equilibri.

Tot plegat sembla ciència-ficció, però l'experimentat financer dóna tot tipus d'explicacions per arribar a la conclusió que Alemanya ha de decidir si vol liderar la UE amb un canvi de política o marxar, un escenari que, tal com argumenta, és possible.

Soros va fer públiques les seves idees la setmana passada, en el mateix moment que el representant del banc central d'Alemanya, el país clau de la zona euro, es quedava en minoria contra les propostes del president Draghi que diuen que obriran la possibilitat de comprar bons al mercat secundari. Com és possible que el BCE prengui decisions en contra del principal puntal de l'euro? Sorprenentment, el sistema ho permet, malgrat l'estat d'opinió de la major part de la premsa alemanya i de força dirigents polítics, sobretot del centredreta. El que els mercats i la majoria de governs europeus -sobretot l'espanyol- han interpretat com un pas positiu i necessari, ells ho veuen com una violació dels principis més bàsics de la constitució de la moneda única i una deriva cap a polítiques suïcides que, com a mínim, són inflacionistes.

Així, en poc temps ens hem assabentat que Alemanya pot sortir de l'euro, del qual és el pal de paller, tot i que fins ara vèiem impossible una moneda única sense el país més gran de la UE; també ens hem assabentat que el govern de Merkel, el que més contribueix al multimilionari fons de rescat, ha de defensar el que decideix el Banc Central Europeu, que ha pres decisions contràries als principis de la majoria del seu partit, i que els principals diaris alemanys pinten Mario Draghi com un agent dels malgastadors del sud d'Europa. I, mentrestant, a molts europeus els sembla que el representant de Berlín fa i desfà com vol a Frankfurt! Això sí que és viure en un mar de situacions sense sentit, sobretot en relació als paràmetres establerts!

Sort que no totes les contradiccions europees d'aquests dies són trasbalsadores. Gràcies a un macrosondeig dirigit pel Parlament Europeu sabem moltes més coses sobre el que els ciutadans pensen de la UE. Algunes positivament sorprenents, en temps de desajustos i pors pel futur.

Per exemple, per una majoria de ciutadans, en els últims deu mesos la imatge de la UE ha millorat, i una majoria absoluta d'europeus consideren que ser-ne membre és positiu. El 40% dels enquestats (un 9% més que el novembre passat) consideren que la Unió és positiva. Es redueix en 6 punts el nombre dels que la consideren neutral i baixa en un 3% els que la veuen negativa. No està malament si tenim en compte que el dit acusador dels mals actuals i de les obligacions a complir apunta cap a Brussel·les.

L'enquesta dóna moltes dades, i algunes no contradiuen les impressions: per exemple, la crisi té un clar impacte en la percepció que els espanyols tenen de la UE. El 51% la consideren positiva. L'any passat eren el 55%.