Sense deixar de remarcar la bona notícia que la Generalitat no hagi de tornar a l’Estat 17.104 milions, això d’ahir va ser un gran sainet. En el capítol d’ahir vam sentir comunitats autònomes indignades perquè pagaran menys; el govern espanyol convertint en generositat el que era un pacte perquè el PSOE pogués investir Pedro Sánchez, perdedor de les eleccions del 2023; el govern espanyol posant-se la medalla de perdonar a la Generalitat uns diners que si la Generalitat estigués ben finançada no haurien hagut de sortir de Catalunya, i, sobretot, vam tornar a veure el santcristo gros, el tranquil·litzant de votants socialistes, la mare de totes les justificacions polítiques hispanes d’ús imprescindible quan els conceptes diners i Catalunya surten a la mateixa frase: “Evitar greuges territorials”.
El sainet té alguns gags bastants bons. Les comunitats autònomes que més criden són de les que abaixen els impostos. Segons el govern espanyol, de la negociació dels independentistes catalans amb el govern central, les comunitats més beneficiades seran Andalusia, Catalunya, el País Valencià i Madrid. On és el greuge?
Res de nou sota el sol. Ja en temps de l’Estatut de la República, l’Abc titulava que el que es donés a Catalunya s’havia de donar a les altres regions. Als vuitanta va venir el cafè per a tothom i ara la ministra del ram diu que el fet que hi hagi un finançament singular per a Catalunya no ha de suposar “cap greuge amb la resta de territoris”. És el que té formar part d’Espanya. Tant és que paguis molt més del que reps i que, quan recuperis, recuperis per a tothom, inclosos els que et diuen insolidari per guanyar vots. L’important és que evitis els greuges territorials.
