Sobre pedòfils i pederastes
Com a lingüista d’un mitjà he de vetllar perquè no digui el que no vol dir utilitzant una paraula en un sentit que no té. I això passa a ser crucial quan està en joc la reputació d’algú. Per això si diem que algú és -o es denuncia que és- pederasta o pedòfil, m’importa molt que el que pugui haver fet ho justifiqui. No és fàcil. No puc evitar tenir la sensació que no es tenen prou en compte les imprecises fronteres entre infants i adolescents (púbers i impúbers) i entre menors i adults quan utilitzem aquests termes tan estigmatitzadors. No em sembla, per exemple, raonable que es posi la mateixa etiqueta de pedòfil o pederasta a un home de 40 anys que abusa sexualment d’una nena de 7 i a un noi de 19 anys que té relacions sexuals amb una noia de 15. (I en cap cas estic dient que això segon no pugui ser condemnable i delictiu.)
Per aclarir-ho me’n vaig als diccionaris i comencen les sorpreses. D’entrada hi busco pe deràstia. El DIEC2, el GDLC i el DCVB estan d’acord que és la relació sexual entre un home adult i un infant o impúber. Per al DRAE, és un “ abuso sexual cometido con niños ” (sense precisar sexes). Per contra, la Wikipedia en anglès deixa ben clar que és la relació sexual entre un home adult i un adolescent o púber, i arrossega les versions en altres llengües a definir-ho igual, incloent-hi la Viquipèdia. Continuo amb pedofília. El DIEC2 i el GDLC ens diuen que és “l’amor sensual d’un adult per impúbers d’ambdós sexes”. El DRAE no ho veu del tot igual: “ Atracción sexual que una persona adulta siente hacia niños i adolescentes ”. I la Wikipedia en anglès precisa força més: “Desordre psiquiàtric pel qual un adult o adolescent experimenta una atracció sexual exclusiva cap als infants impúbers”. La Viquipèdia no fila tan prim: “Preferència sexual d’un adult vers impúbers”.
Conclusions. Els nostres diccionaris han de modificar l’entrada pederasta prioritzant l’accepció “home adult que té relacions sexuals amb un noi adolescent” (i no pas amb un infant). Pel que fa a pedòfil, és evident que hi ha massa distància entre “amor sensual” i “desordre psiquiàtric”. La sensibilitat ha canviat i els diccionaris l’han de reflectir. Però la conclusió més important és que no sembla que ni pederasta ni pedòfil sigui aplicable a les relacions heterosexuals entre adults i adolescents. És un símptoma de progrés moral que la sensibilitat hagi canviat i ara condemnem i considerem delicte el que abans era acceptat socialment, però aquest canvi -i ara parlo com a lingüista- no hauria de comportar estendre el sentit de pedòfil i pederasta fins a anomenar així qualsevol adult que tingui relacions sexuals amb menors. Urgeix tenir prou termes per no barrejar conceptes massa diferents, i crear termes negatius per a relacions que abans no es percebien com a negatives. Però, en aquest àmbit, no hauríem d’obviar que el grau de desordre psiquiàtric, el seu efecte destructiu sobre la víctima i el rebuig i la preocupació social que hi han d’anar associats no són independents de quina sigui l’edat dels presumptes abusadors i abusats, per molt que estiguin a banda i banda de la frontera (sempre convencional i relativa) entre menor i adult.
