I per sobre de tot, només Ferrari
No hi ha cap altra victòria a la F1 que provoqui una alegria tan global com la que es desferma quan un Ferrari creua el primer la línia de meta. La d’ahir, al temple de la velocitat, va ser especial, perquè no hi podia haver una millor manera per celebrar els 90 anys de la scuderia i del GP d’Itàlia. Bé, sí: potser hauria faltat l’altre cotxe rosso al podi, com havien promès als tifosis en la celebració que havien fet a la plaça del Duomo, a Milà, on els de Maranello es van engrescar tant que fins i tot van dir que buscarien el doblet. Una promesa que la poca traça de Vettel, amb una virolla impròpia d’un tetracampió, va esguerrar. Leclerc, amb només 21 anys, va reblar a Monza la seva setmana fantàstica. Va obtenir el seu segon GP en només vuit dies, i en un escenari on Ferrari feia nou anys que no guanyava. L’èxit del monegasc va contrastar brutalment amb el desencert de l’alemany, a qui -com es veia a venir des de la pretemporada- el seu jove company està posant en evidència; ahir, fins i tot traient-li una volta.
Amb la tristor per la mort del seu amic Anthoine Hubert encara latent, però amb una setmana de marge per pair-la, Leclerc va demostrar el seu talent aguantant les escomeses dels pilots de Mercedes, tot i algunes errades en la conducció que els comissaris, amb bon criteri, no van voler magnificar per no restar lluentor al festival vermell. Quan va baixar de l’SF90, Leclerc es va abraçar a tots els components de l’equip, especialment al seu enginyer de pista, el català Xavier Marcos, a qui correspon una part important de les dues victòries. Procedent de la GP2, Marcos acumula una experiència important a la Nascar i a la F1, en equips com HRT o Williams, on ha seguit el mestratge de Xevi Pujolar. Els resultats confirmen la confiança que Mattia Binotto -el màxim responsable de l’equip- li va demostrar quan a començament de temporada el va col·locar en aquest rol.
La comunió de l’equip amb uns aficionats que feia massa temps que no envaïen la recta principal del Parco Reale amb aquell entusiasme demostra que si hi ha un equip en què només el cotxe està per damunt dels seus membres, aquest és Ferrari, com volia Enzo Ferrari, el fundador d’una marca amb un valor internacional inqüestionable, que sempre deia que “els pilots són com les bombetes; quan es fonen, cal canviar-los”. Una frase que fa riure quan penses en la polèmica que hi ha hagut amb el cartell de celebració de l’aniversari de Ferrari.
