Sobre l’amor i l’amistat (pensaments impurs)
L’amistat s’aprèn fent amics. L’amor s’aprèn fent l’amor?
L’amistat i l’amor són per tot arreu, només cal estar atent.
Un enemic cal oblidar-lo.Un desamor cal plorar-lo.
Per què es poden tenir molts amics i només un sol amor?
Hi ha amics, i amics de debò.Hi ha amors, i punt.
És difícil oblidar el primer petó d’amor.En canvi, és impossible recordar el primer gest d’amistat.
Digues que m’estimes encara que sigui nostàlgia. Digue’m “amic” encara que sigui amb timidesa.
La vida passa, l’amistat queda. La vida passa, l’amor es transforma.
En l’amistat, no existeix l’èxit, només l’amistat. En l’amor, tampoc no existeix l’èxit, només la passió o el fracàs.
I tanmateix, un amor fracassat és un amor viscut. I una amistat no fracassa, en tot cas es dilueix.
Homenatge a J.V. Foix: és quan estic amb els amics que hi veig clar.
Homenatge a Gabriel Ferrater: l’amor és gosar poder estimar.
Marxisme (a l’estil Groucho): si no t’agraden les meves amistats, en tinc unes altres.
Liberalisme (a l’estil Adam Smith): l’amor és el nostre millor capital.
Amb un amic, més val ser víctima que botxí. Amb l’amor no hi ha ni víctimes ni botxins, només un immens buit quan s’acaba.
Un amic és, per definició, antidogmàtic. Un enamorat és, per definició, cec.
Per als amics no has de tenir secrets. En l’amor sempre has de preservar algun secret.
Estimar mai pot ser un error.
Un escèptic, un pessimista, fins i tot un cínic, poden estimar.
Ser o tenir? He trobat la solució: sens dubte, ser estimat i tenir amics.
Per fer bo el “coneix-te a tu mateix” socràtic necessitem els altres: amics i amors.
L’amic de debò et diu les veritats i et perdona les debilitats. L’amor de debò està per sobre de veritats i mentides, i sempre és fort.
Sense amics es viu malament, sense amor es viu pitjor.
Els amics acostumen a tenir raó. Els amors acostumen a tenir passió.
Els amics no són com els fills, no se’ls ha de castigar. I l’amor és un càstig diví.
Platònicament: descobriu l’amic rere el company. També platònicament: descobriu l’amor rere l’amor rutinari.
L’amistat és amor sense sexe. L’amor és sexe amb amistat.
L’amor als fills és indestructible, és sanguini. L’amor adult és biodegradable, és líquid.
L’amor autèntic ens fa lliures, cosa que no és exactament el mateix que l’amor lliure.
L’amor viciat ens fa esclaus.
Un bon amic és un tresor. I un bon amor és una aventura.
I per acabar, una cosa que va dir un paio jove fa 2.000 anys i que encara val la pena fer-li cas: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”.
