Com situar Catalunya al mapa
Sovint es planteja la qüestió de com fer que Catalunya es consolidi com a nom de marca arreu del món. L'anglès fa la distinció entre brand name (nom de marca) i trademark (marca registrada). La marca ( brand ) fa referència més a una cosa que té a veure amb la fidelitat a un producte determinat que no pas a un simple nom que identifica un producte. Els successius governs de Catalunya han utilitzat estratègies diverses per promocionar Catalunya fora d'Espanya: els casals catalans, ambaixades no oficials, societats de comerç exterior (Copca), les activitats finançades per l'Institut Ramon Llull i les participacions en fires del llibre. I amb tot, Barcelona (més que Catalunya) és coneguda arreu del món sobretot pels Jocs Olímpics i el FC Barcelona, i per Antoni Gaudí i Ferran Adrià.
La globalització accelera la circulació de capital i mercaderies arreu del món, i de persones de nacionalitats diverses. La immigració (que també podríem definir com la importació de la desocupació d'altres països) ha estat considerada com un perill per a la identitat catalana, perquè podria comportar que els immigrants, en l'exercici laboral, se servissin del castellà en lloc de fer servir el català.
Els immigrants que arriben a Catalunya d'arreu del món actualment són diferents dels que anteriorment van arribar d'altres parts d'Espanya, perquè molts d'aquests nous immigrants no tenen el castellà com a llengua materna. A l'hora d'afrontar el perill que suposa la immigració per a la llengua catalana, el paradigma dominant ha consistit en una mentalitat de nosaltres-ells , en la qual nosaltres parlem català i ells , castellà. Aquest paradigma no és tan fàcil d'aplicar als immigrants del sud i l'est d'Àsia, que parlen urdú o xinès; tampoc no funciona per als nord-africans que parlen, en primer lloc, l'amazic, i després, l'àrab, abans que l'espanyol; ni per als andins, amb llengües ameríndies com a llengua materna; ni per als subsaharians.
El paradigma castellà-català presenta alguns dels símptomes del postcolonialisme, un procés pel qual els pobles colonitzats culturalment, a més de militarment, políticament i econòmicament, intenten recuperar el seu passat saquejat fent conèixer els greuges patits a mans dels seus colonitzadors i les glòries del passat que els van arrabassar, i redefinint-se per contrast amb els colonitzadors. El perill resideix en el següent: en la mesura que la seva nova identitat depèn de la referència comparativa i el contrast amb els opressors, mai no arribaran a consolidar una identitat del tot pròpia. Potser, en lloc de mirar d'aïllar Catalunya de les influències cosmopolites, hauríem de treure profit d'aquest mateix cosmopolitisme per exportar Catalunya a la resta del món. Com explica Bernat Masferrer, de Casa Àsia, el segon lloc més popular entre els turistes de l'Índia és Suïssa, a causa del fet que allà hi van rodar una pel·lícula famosa de Bollywood. Masferrer també indica que l'organització d'un torneig de criquet entre l'Índia i el Pakistan a Barcelona, o entre qualsevol d'aquests països i Anglaterra, situaria definitivament Catalunya al mapa -per a un mercat potencial total de més de mil milions de persones- amb una despesa ben moderada. Josep Maria Samaranch, del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, és una de les persones que van proposar fa temps que es fes un esforç per promoure que els fills dels immigrants d'Àsia mantinguessin la llengua d'origen com a contrapartida al fet que els seus pares i avis aprenguin el català. Atès que la canalla rep escolarització en català, d'aquí uns deu anys hi hauria milers de catalans que serien parlants també de xinès, urdú i altres grans llengües del món. Atès que, a més a més, s'integrarien en xarxes internacionals o diàspores, també podrien fomentar el comerç exterior de Catalunya i atraure la inversió estrangera directa i el turisme.
Els estudis postcolonials són una disciplina acadèmica important avui dia, però és difícil trobar cap exemple d'antiga colònia convertida en país postcolonial que hagi anat més enllà de l'estadi de maduració corresponent a definir-se per contrast amb l'antiga metròpoli -restant així encara lligat a la metròpoli- i hagi arribat a definir-se independentment en el context de tota la resta de països del món. La Irlanda del Tigre Celta va passar de definir-se fent constantment referència al Regne Unit a sentir-se independent i lliure entre els països del món. El deute nacional i els problemes financers del país han acotat aquesta llibertat i independència, però Irlanda ja no mira cap a la Gran Bretanya per buscar l'origen dels seus problemes o emmarcar la seva identitat.
Vaig venir a Catalunya per George Orwell. Aleshores, l 'Homenatge a Catalunya , d'Orwell, era tota la informació que tenia sobre aquest país i vaig admirar aquella visió del republicanisme i l'anarquisme que tant l'atreien, tot i que ell ho veia distorsionat pel partidisme i per preocupacions geopolítiques de més abast. No sé què pensaria George Orwell de la Catalunya actual, però segurament estaria d'acord que la força subtil de la cultura i de l'esport és capaç de situar un lloc al mapa.
