El sistema sanitari s’ha de centrar en la salut, no en la malaltia

"La infermeria té una mirada holística, en què el tot –l’individu, les seves circumstàncies i el seu entorn– és més que la simple suma de les seves parts".

El nostre sistema sanitari fa bona la dita que “no es coneix la salut fins que s’ha perdut”. L’organització interna dels hospitals i els establiments sociosanitaris i fins i tot la dels centres d’atenció primària i comunitària està pensada per atendre les persones quan estan malaltes i no per preservar-ne la salut.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El lloc on posem el focus determina molt la forma com acabem construint el model sanitari. És evident que cal administrar tractaments a les persones malaltes, guarir-los les ferides i fer un seguiment de la seva evolució clínica, però aquesta no pot ser la prioritat del sistema sanitari, sinó que ho haurien de ser la prevenció, la promoció de la salut i la cura de les persones.

El model actual, en què el focus està orientat a la malaltia, és costós, tant econòmicament com socialment, i acaba afavorint el que es coneix com a “acarnissament terapèutic”, que suposa l’aplicació de teràpies que no proporcionen un benefici real a la persona, perquè ens obsessionem tant a guarir la malaltia que acabem oblidant el benestar de l’individu.

Una altra conseqüència de situar la malaltia per davant de la salut és l’organització de l’atenció sanitària en compartiments estancs, que venen determinats pels òrgans o els sistemes orgànics que estan afectats, i no per les necessitats reals de la persona, que poden ser molt diferents segons siguin els seus condicionants individuals, familiars, socials o culturals. Aquesta compartimentació de l’atenció és ineficient i reduccionista.

El mes de novembre passat, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va anunciar que havia substituït la tradicional estructura estanca, equivalent a les especialitats mèdiques, per una altra de més oberta, més orientada a les necessitats i al cuidatge de les persones. Aquesta reestructuració va en la bona direcció.

Per implantar aquest nou model, la Vall d’Hebron necessitarà contractar més infermeres. Segons va anunciar, té previst incorporar-ne 150 més. Les infermeres ens dediquem a cuidar les persones, tenint en compte les seves necessitats individuals, emocionals i socials, que condicionen la seva salut i el seu benestar. Per definició, la nostra professió té una mirada holística, en què el tot –l’individu, les seves circumstàncies i el seu entorn– és més que la simple suma de les seves parts. Per aquest motiu, si volem passar d’un model centrat en la malaltia a un altre de focalitzat en la salut, és imprescindible augmentar el nombre d’infermeres als centres assistencials i empoderar-les, aprofitant al màxim les seves atribucions professionals i fomentant la seva autonomia. El canvi organitzatiu de l’hospital barceloní apunta, encara que sigui tímidament, en aquesta direcció.

Així i tot, l’aposta per un model basat en la salut no pot girar al voltant de l’àmbit hospitalari, que, per la seva mateixa naturalesa, s’ocupa de diagnosticar i tractar malalties. Un model salutogènic ha de girar al voltant de l’atenció primària i comunitària, així com de la salut pública. L’Organització Mundial de la Salut recomana que, almenys, el 25% del pressupost sanitari d’un país es dediqui al primer nivell assistencial. A Catalunya no arribem al 17%.

Si volem passar d’un model sanitari basat en la malaltia a un altre que se centri en la salut cal dedicar força més recursos a l’atenció primària i, sobretot, apostar fermament per la cura, de manera que la prevenció i la promoció de la salut passin a ser les protagonistes del sistema.

Paola Galbany Estragués és presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona
stats