El president de la Generalitat ha de reunir-se, immediatament, amb la gent que van iniciar i lideren la revolta pagesa, com a representants independents. Entre ells, algunes dones, de Ramaderes.cat o de l’Associació de Dones del Món Rural.
Com a país estem obligats a preservar –amb lleis– les petites explotacions, que són com les petites editorials o la música independent. ¿Oi que seria absurd que als Oques Grasses se’ls exigís, per anar a tocar al Cruïlla, el permís europeu de conduir tràiler, com si portessin el mateix escenari que els U2 i cobressin el mateix?
No pot ser que fer la paperassa que indica que la vaca està cuidada impedeixi cuidar la vaca. L’administració ha de fer aquesta feina, no considerant el pagès, per defecte, un culpable. En aquest sentit, em diuen que el reportatge Porca Misèria, de TV3, va causar malestar entre els que no són grans explotadors ni generadors de purins. No s’hi van sentir representats.
Exigir als nostres pagesos que compleixin les normes ambientals, sanitàries i laborals és necessari. Però llavors no pot ser que al supermercat hi hagi productes d’altres zones que, com que no les compleixen, resultin més barats.
Les explotacions agrícoles i ramaderes (els del vi inclosos) necessiten urgentment ajuts econòmics per fer tancats que preservin els camps de plagues descontrolades que en una nit es poden menjar la collita. Fer un tancat a prova d’aquestes bèsties (el cabirol salta, el senglar empeny el pastor elèctric, el conill hi passa per sota) és molt car. Des de la ciutat, això no s’entén.
A la sequera hi arribem tard. L’Agència Catalana de l’Aigua diu que les explotacions han de reduir en un 50% per cent el consum. A part d’abeurar, hi ha la neteja, però les basses estan buides. Això vol dir reduir el ramat a més de la meitat. I com s’alimenta la família, doncs?
I una cosa més. La pagesia no només preserva el paisatge. Preserva la llengua, que també està en perill d’extinció.
