Sisplau, no mateu Apu Nahasapeemapetilon
De la miríada de personatges d’ Els Simpsons, n’hi ha un que ha acaparat darrerament el focus del debat públic. Es tracta d’Apu Nahasapeemapetilon, el propietari indi de la botiga de conveniència que, en la versió espanyola de la sèrie, anomenen El Badulaque. L’any passat, el documental The problem with Apu explicava per què, al seu parer, el personatge acabava sent una caricatura racista, carregada dels estereotips que recauen sobre els asiàtics del sud.
Els creadors de la sèrie han sortit a la palestra -o sigui, Twitter- per defensar el personatge. Demanen empara en la llibertat d’expressió i recorden que han intentat sempre que Apu tingui una llum més positiva que altres veïns de la fictícia Springfield. En un episodi fins i tot Lisa Simpson intenta justificar l’actitud dels guionistes: la seva mare li llegeix un conte ple d’estereotips racials i ella, mirant a càmera, diu que el que era innocent i no ofensiu fa trenta anys pot ser vist com a racista actualment. I la càmera, tot d’una, mostra fugaçment una fotografia d’Apu Nahasapeemapetilon.
No crec que la petita Lisa tingui raó. Un estereotip racial, per molt que passi inadvertit pel públic d’una època, conté una dosi de reducció d’aquell grup a un clixé. Només que disculpada o assumida pels contemporanis. Que sigui invisible als ulls d’aquella societat concreta no parla de la bondat d’aquella idea, sinó del racisme inherent que empelta la humanitat i que tant costa d’espolsar-se completament.
Ara bé, no crec que per això Els Simpsons hagin de matar Apu Nahasapeemapetilon. Els Simpsons són una sàtira i això vol dir que, per força, cada personatge serà una reducció injusta amb els seus representats. No tots els pares són uns ganduls ineptes com Homer Simpson. No tots els policies són tan inútils com el cap Wiggum. No tots els milionaris són avars malvats com Montgomery Burns, ni tots els cambrers tenen la mala llet d’en Moe. Però la sèrie s’aprofita d’aquests clixés per fer el seu humor. I ho fa amb prou intel·ligència perquè aquesta reducció inevitable es posi al servei d’uns valors globals inequívocament positius.
Per a mi, la solució seria que introduïssin més personatges asiàtics, amb altres arestes. Això diluiria la noció que Apu Nahasapeemapetilon representa tots els indis que han fet fortuna als Estats Units. I, per això, demano als guionistes d’ Els Simpsons que no matin Apu Nahasapeemapetilon, el cognom del qual he escrit sis cops per a solaç dels correctors (i també dels lectors més obsessius, aquells a qui imagino ara repassant el text de nou per veure si l’he escrit bé en totes sis ocasions).
