Sis mil plançons a la UVI (1994)
Peces històriques
Del reportatge de Lluis Reales Guisado (1962-2024) publicat a La Vanguardia (10-XII-1994) quan dirigia el suplement “Ciència i Salut.” Traducció pròpia. Lluís Reales va morir de sobte l’1 d’octubre. Va ser un professional amb una intensa activitat de divulgador científic exercida amb precisió i capteniment crític, com en aquesta peça sobre el Jardí Botànic de Barcelona. Era periodista del Servei de Comunicació de l’IEC i col·laborador de l’Observatori de la Comunicació Científica de la UPF. Havia fet programes a Betevé i classes de la seva especialitat a la UAB.
El retard en les obres del futur Jardí Botànic de Barcelona amenaça el 30% de les 17.000 plantes donades o comprades per a aquest espai d’esplai i educatiu de la ciutat. Aquests plançons amb prou feines poden sobreviure en els planters. L’eufòria olímpica del 92 ha deixat enrere algunes iniciatives. El Jardí Botànic és una d’elles. Aquest espai de 15 hectàrees al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc havia de ser una altra de les obres emblemàtiques dels Jocs, però no van arribar els diners promesos i es van incomplir els terminis previstos. Dos anys després, entre 6.000 i 7.000 plançons dels 17.000 preparats per implantar-se al parc del Migdia corren perill de morir. Valuoses espècies mediterrànies –com el blackboy, el leucadendron, o diferents eucaliptus– originàries de Xile, Sudàfrica, Austràlia o Califòrnia tenen dificultats per sobreviure en els desbordats planters de l’Institut Botànic i necessiten ser plantades amb urgència. El termini que donen els científics és la propera primavera. Difícilment superaran un estiu tan calorós com el passat. Als rigors d’aquest estiu, que han estat una dura prova per les gairebé 2.000 espècies que esperaven en les vetustes instal·lacions de l’actual Institut Botànic, es van sumar dues incidències estiuenques més. L’únic jardiner responsable de regar i cuidar els planters no té substitut durant el seu mes de vacances. Tan sols la col·laboració de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic, una activa agrupació ciutadana, va evitar la pèrdua de riquesa biològica: els seus membres, conjuntament amb la resta del personal de l’institut, es va organitzar per torns per fer la tasca del jardiner oficial. La segona contrarietat va ser el robatori, durant la nit, de diverses espècies –macrozamies, algunes palmeres joves– de gran interès i valor per a algun col·leccionista sense escrúpols. No obstant això, i malgrat els retards, el nou Jardí Botànic de Barcelona avança encara que sigui a pas de tortuga. Fins ara s’ha fet el moviment bàsic de terres i està pendent el perfilat definitiu de l’espai, iniciativa que permet el trasllat dels primers arbres i plantes. El Jardí Botànic ha firmat un conveni amb Icona pel qual aquest organisme s’ha compromès a donar cent cinquanta milions de pessetes. Aquesta donació, a punt de consumar-se, haurà de permetre dur a terme les plantacions més urgents. D’aquesta manera, el futur jardí mediterrani de Montjuïc començarà a prendre forma. [...] L’edifici actual de l’Institut, malgrat tenir l’herbari més important de Catalunya i el segon més valuós d’Espanya, es troba en pèssimes condicions de conservació. L’edificació no té fonaments, és petita i, per tant, insuficient per a respondre al creixent interès i participació ciutadana en les seves activitats. Per exemple, la biblioteca, que aplega 20.000 exemplars –alguns d’ells de gran valor– no compta ni amb un professional de la documentació. [...]
