Sis mesos sense anar a escola?

Sis mesos sense anar a escola?
i Jordi Muñoz
18/04/2020
3 min

Com la resta de la societat, en aquesta pandèmia les escoles i instituts han hagut de fer front i adaptar-se a correcuita a una situació inesperada i desconeguda. El que anem sabent de la resposta del nostre sistema educatiu, gràcies a la recerca de la Sheila González i el Xavier Bonal de la UAB, és que ha sigut molt variable. Trobem des de centres amb un model molt transmissor que han sobrecarregat els infants (i, de retruc, les famílies) de feina, fins a escoles que gairebé van desaparèixer de la vida dels seus alumnes d’un dia per l’altre. I entremig, esclar, molts centres i professionals que s’han adaptat i han treballat intensament per donar una resposta adequada, dins de les possibilitats.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Cal tenir en compte que si la resposta dels centres ha sigut variable, la de les famílies, necessàriament, també ho deu haver sigut. Hi ha famílies amb més capacitat per donar suport al procés d’aprenentatge dels seus fills i filles i d’altres, en canvi, que han de fer front a situacions socioeconòmiques molt més complexes, i que compten amb menys recursos socioculturals, també. No és res que no sapiguem: tota la recerca sobre educació coincideix a assenyalar el temps que no es passa a l’escola com a generador de desigualtats. L’evidència ens indica que els estius llargs tenen efectes negatius sobre l’aprenentatge, especialment dels alumnes d’entorns més desafavorits.

Si això és cert per a estius d’11 setmanes (com el nostre), ho serà molt més encara per a una interrupció de 27 setmanes com la que s’albira aquest any. Perquè tot fa pensar que, si no s’hi posa remei, els estudiants estaran desconnectats del sistema educatiu presencial durant sis mesos: del 15 de març al 14 de setembre.

Aquesta desconnexió tindrà conseqüències acadèmiques, però també en altres àmbits. L’escola té una funció social (i psicosocial) molt important, que va molt més enllà dels currículums. Connecta els alumnes amb el seu entorn, construeix comunitat, aporta referents i permet, també, la detecció precoç i intervenció en situacions de vulnerabilitat que poden afectar els menors.

Conscients de la magnitud del repte que planteja una interrupció tan prolongada, les administracions han començat a buscar respostes. Ningú no sap a hores d’ara quines seran les indicacions de salut pública per als mesos de juny i juliol. Però si fos possible obrir els centres educatius, costaria molt d’entendre que no s’aprofités aquest temps addicional per recuperar el contacte i mirar de mitigar els efectes negatius de la interrupció prolongada del curs.

Sembla que l’opció que es va imposant, de moment, és la de l’estiu educatiu, o de lleure enriquit, com s’ha anomenat. La idea seria, pel que hem pogut entendre, fer més i millors casals d’estiu i activitats extraescolars als centres durant el mes de juliol. Tanmateix, resulta sorprenent i decebedor que no es plantegi explícitament la intervenció de l’escola en aquest estiu enriquit. Les activitats extraescolars i de lleure són complements, de vegades excel·lents, a l’activitat de les escoles. Però, per la seva naturalesa, en cap cas poden substituir el que aporten els equips docents.

Com s’ha assenyalat encertadament, en un context com el d’enguany, el compliment dels currículums és secundari, i no té gaire sentit pretendre seguir amb els programes i avaluacions previstos. No es tracta, doncs, de recuperar al juliol les classes perdudes. Però, com dèiem, l’escola no va només de currículums. També va de competències i habilitats. I, sobretot, els mestres i professores, juntament amb els grups classe, tenen una gran referencialitat en la vida dels infants. L’escola, també, estructura horaris i crea i manté hàbits de treball i salut física i emocional que són molt importants en aquestes etapes de la vida. Especialment per als infants en contextos de vulnerabilitat.

Per això semblaria raonable, si més no, buscar alguna fórmula de corresponsabilitat. Per exemple, que durant unes setmanes de juliol es combinés una franja matinal de 2-3 hores de tutoria i treball de competències bàsiques amb els equips docents, amb les activitats de casals i extraescolars la resta del dia. Això permetria als alumnes recuperar el contacte amb l’escola, recuperar hàbits i compensar parcialment el temps perdut, especialment per a aquells infants que han pogut rebre menys suport de les seves famílies durant el confinament, i que són també els que en rebran menys durant l’estiu. Fer-ho a primera hora i en una franja limitada evitaria les altes temperatures de les hores centrals del dia, i seria parcialment compatible amb les activitats de planificació i formació que fan molts professionals al juliol.

Segurament la tipologia concreta i la durada d’aquesta franja matinal hauria de ser variable en funció dels cicles i dels tipus de centres, però el que no s’entén és que no es plantegi cap intervenció dels equips docents en aquest estiu enriquit. Perquè en circumstàncies excepcionals com les d’enguany, la prioritat segurament hauria de ser recuperar el contacte entre alumnes i escoles.

stats