“Sin jugo ni brezo”
Sens dubte, amb la sobreestimulació actual, a les noves generacions els farà molta falta tenir a mà expressions per no acabar dient que tot és soso. Ens ha costat anys desincrustar aquest castellanisme de la nostra taula, però ens en hem sortit bastant. La sopa pot ser insípida, perfecte. Adeu a la sopa sosa. Però què passa amb tot el que no és menjar?
Potser una persona també pot ser insípida, d’acord. Però ja costa més dir-ho d’una pel·lícula. Amb insuls passa una cosa semblant: per a algú que no té res d’especial ja va bé, però es fa difícil fer-lo servir més enllà de les persones. A part que, i perdoneu la redundància, és un adjectiu insuls, té poc color. Per no parlar de sonso, que, malgrat que surti als diccionaris, sembla ben bé un intent fallit de catalanitzar soso. Que té tradició ho demostra que la sonsònia sí que funciona, però la percepció negativa dels parlants l’ha matat.
Per sort, sense suc ni bruc sí que té més acceptació i és una frase feta que ens agrada aplicar a tot. El mateix Josep Pla la necessitava quan escrivia en castellà: “Los animales que se comen inmediatamente después de muertos no tienen ni jugo ni brezo –'ni suc ni bruc'– como decimos en catalán”.
Qui se la va inventar, a part de la musicalitat, devia tenir molt present que el bruc és un arbre molt resistent a la sequera. “Terra de bruc, terra de poc suc”, diuen al Rosselló. Així doncs, moltes sèries no deuen tenir suc ni bruc si, com explica Àlex Gutiérrez, ja hi ha plataformes que permeten veure-les accelerades. Així, encara que una sèrie tingui una mínima substància, es fa realment difícil treure’n cap suc. Tampoc crec que li puguem treure punta, com se sent (i s’escriu) cada cop més. Però si en català no traiem punta ni als llapis, com n’hem de treure de coses que no en tenen de veritat? El que fem amb les maquinetes de fer punta és això, fer punta. Igual que en castellà sacan punta con el sacapuntas. El problema és que sacar en català de vegades és treure i de vegades no. I la tendència simplificadora del traductor automàtic és fer que ho sigui sempre.
Però, i això encara és pitjor, no només ens estem empassant el calc per al sentit recte sinó també per al figurat! En castellà poden sacar punta a la creativitat quan en volen treure el suc, treure’n profit. I els polítics també es poden queixar que la gent saque punta a les seves declaracions quan les vol tergiversar o donar-hi un significat més maliciós del que tenen, normalment fent ús de la ironia. Aquest sentit és el que ens fa anar de corcoll, perquè sovint costa trobar-hi una alternativa satisfactòria en tots els contextos. Agafar el rave per les fulles o agafar una cosa pel costat que crema poden anar bé si volem dir més aviat malinterpretar o exagerar. Fins i tot, potser, posar-hi més pa que formatge. O és que no tenim suc ni bruc?
