El simplisme que ens lidera
El verb comprendre ve de comprehendere (subjectar junts). Partint d’una metàfora, descriu l’exercici intel·lectual que ens permet entendre una realitat abordant-la com a complexitat i no com a suma de parts aïllades. Una bona comprensió passa per detectar i desentranyar la complexitat. I una mala comprensió aboca al simplisme. Governar -fer política- és un dels exercicis en què més important és comprendre, perquè hi ha poques coses més complexes que la res publica. Però governar, en les “democràcies plenes” en què ens toca viure, també consisteix en fer el que calgui per retenir el govern. I aquest segon objectiu té un efecte perniciós sobre el primer: obliga a governar obviant aquelles complexitats que la majoria de votants no comprenen.
Els líders democràtics rarament prenen decisions que, segons els sondejos, els seus electors no entendran i castigaran. Cal fer A però fan B perquè A els fa perdre massa vots. Posem-ne un exemple. Si comprens la complexitat, distingeixes entre correlació i causalitat: que dues coses passin juntes no vol dir que l’una causi l’altra. Que un 0,0001% dels que reben una vacuna tinguin un trombe no vol dir que la vacuna el provoqui. I encara ho vol dir menys quan, en aquell mateix temps, el tenen més d’un 0,0001% de no vacunats. Però, a més, fins i tot si hi ha causalitat, és tan ínfima que és igualment un disbarat deixar de vacunar sabent que, fent-ho, causes la mort a l’entorn d’un 0,001% dels deixats de vacunar. Tot i així, i per disbarat que sigui, si els sondejos diuen que els electors no ho entendran, el governant opta pel disbarat. Es deixa arrossegar pel seu simplisme. I no cal parlar amb gaire gent per detectar aquest simplisme. ¿En què basa l’amo de la Bruixa d’Or el seu negoci? En una incapacitat massiva per distingir correlació de causalitat. I tot plegat és atiat per un univers digital dissenyat perquè el simplisme s’imposi.
En la crisi covid, el lideratge del simplisme explica que hàgim anat sempre per darrere del virus, amb efectes dramàtics. Calien restriccions abans que les UCI s’omplissin, però els votants només les podien acceptar amb les UCI plenes. Per tant, tot i que molts líders polítics sabien que calia avançar-se al virus, els seus spin doctors els prohibien les restriccions quan calien perquè els sondejos deien que els seus votants no les entendrien i els penalitzarien. Aquest pèssim govern no és conseqüència de la pressió de l’Íbex sinó d’una nefasta conjunció: uns líders que governen per retenir el govern i uns electors amb baix nivell de comprensió.
¿És populisme? Si ho és, quants governs democràtics no són populistes? Quants líders polítics fan el que consideren que és millor encara que sigui el pitjor per retenir el govern? Mentre esperem aquests herois, no descuidem la via més efectiva de millorar la democràcia: aconseguir que més electors votin comprenent la complexitat. La democràcia de demà s’està deteriorant avui quan tants joves surten dels instituts amb un nivell tan baix de comprensió lectora: de comprensió de la complexitat.