El simbolisme patriòtic a les capçaleres dels periòdics renaixentistes (1934)
Peces històriques
De l’article de Josep Maria Miquel i Vergés (Arenys de Mar, 1905 - Coyoacán, Mèxic, 1964) publicat aquest mes fa noranta anys a la Revista de Catalunya (VIII/IX-1934). Primer assaig català a partir d’una incipient teoria del disseny de diaris. Miquel i Vergés va introduir a Catalunya perspectives d’anàlisi crítica d’obra periodística i dels seus autors. En aquesta especialitat va posar unes bases elementals per a futures iniciatives de recerca i de divulgació com és el cas d’aquesta secció de l’ARA iniciada avui fa justament dotze anys.
El procés de desvetllament de la idea catalana, del sentiment patriòtic, ve registrat a les capçaleres simbòliques dels periòdics renaixentistes. Les muntanyes de Montserrat, el sol ixent de la pàtria, la falç, la barretina, el pagès, les garbes, el porró, les espigues, etc., han ornat –i ornen encara– les vinyetes que encapçalen els fulls periodístics catalanistes. Per damunt de tots, resta el símbol cabdal, les quatre barres, segell immortal de la Catalunya íntegra. [...] E1 simbolisme patriòtic en les capçaleres de la premsa renaixentista és el retrat d'una època afectada per l’al·legoria; el vuit-cents català cerca l’harmonia de l’ideal i la representació plàstica de la idea. Lo Nunci, L'Esquella de la Torratxa, La Tomasa, per citar únicament tres publicacions de gran difusió, en són mostra. El simbolisme patriòtic apareix, per primera vegada, a la premsa, l'any 1843; és en Lo Verdader Català, precursor de tota la premsa catalanista. L'esperit del periòdic s'adiu al símbol, més ben dit, els seus animadors han cercat un motiu al·legòric a la idea; per això Lo Verdader Català és representat per un pagès estintolat en una roca on hi ha l'escut de Catalunya. La revista es deia "religiosa, política, científica, industrial i literària". Una aixada, una falç i un caduceu [atribut de Mercuri símbol del comerç] completen el simbolisme del primer periòdic catalanista. Una cosa cal remarcar d'aquesta publicació: l'ànsia d'una reivindicació lingüística. […] Després de Lo Verdader Català hi ha un nombre de publicacions quasi totes almanacs o calendaris [...] A excepció del Calendari Català, cap no està animada d'un franc esperit redemptor; llur contingut respon a llur finalitat: santorals, festes majors i pronòstics del temps. [...] El príncep Williams Carles Bonaparte, entusiasta de les nacionalitats retrobades, publicà, en el Calendari Català, després d'aprendre la nostra llengua, una poesia de la qual són aquests versos: “Reina blanca sentada prop de l’ona / oh noble Barcelona / te veig ésser lo cor d'una altra Espanya / lo París de la mar.” […] El dia 4 de maig del 1879 surt, per primera vegada, un diari en català: Diari Català (1879-1881). La seva característica sobresortint és el catalanisme. Valentí Almirall, que és l'ànima d'aquesta primera manifestació de premsa diària nacional, escriu en el prospecte que precedeix el primer número: "El Diari Català no sols serà escrit en català, no sols parlarà tan català com sàpiga, sinó que procurarà pensar i obrar a la catalana". El primer diari nacional simbolitzà el seu ideari, amarat d'unes ànsies reivindicatives, imprecises encara, però precursores d'un llevat ubèrrim, amb l'escut de Catalunya i, al fons, les muntanyes de Montserrat, amb el sol que ix darrera d'elles. Aquest simbolisme patriòtic anava acompanyat d'unes altres al·legories del progrés i del treball: uns fils de telègraf, una màquina de tren i una altra d'agrícola. [...]
