No jugaran a tenis

EscriptoraQuan es despertin veuran la llum del sol, però no podran embadalir-se contemplant com banya la taula de la cuina. Es faran un suc de fruites i hi posaran taronges i maduixes, però no hi afegiran el suc de mitja llimona, que hi dona aquell punt àcid imprescindible. Sortiran de casa i es mouran per la ciutat renunciant als taxis i tampoc no agafaran mai la línia 4 del metro, encara que els vagi bé per arribar al seu destí.

Esmorzaran, però sense posar mantega a les torrades. Tampoc no menjaran formatge. I de cap de les maneres tornaran a tastar la truita a la francesa ni a sucar pa al rovell de l’ou.

Si van a la platja i el mar està una mica revoltat, veuran la bandera que recomana bany amb precaució però, indignats, decidiran anar-se’n. Si en girar una cantonada topen amb una de les escadusseres bústies de correus, giraran cua i caminaran més de pressa per allunyar-se’n.

Hauran de donar-se de baixa del club de tenis i començar a practicar el bàdminton o el ping-pong. Quan acabin de practicar esport ja no podran beure’s d’un glop la cervesa freda ni acompanyar-la de patates rosses.

De camí cap a casa potser tindran l’acudit de comprar flors per a algú que estimen. Però descartaran els gira-sols, els lliris, les margarides i els boixacs i, quan en sigui el temps, la ginesta i la mimosa.

Si passen per la fruiteria lamentaran no poder comprar prunes, ni plàtans, ni meló, ni pinya, ni els préssecs de vinya. Si tenen pana amb el cotxe i han de parar a les rondes, assumiran el risc de no posar-se l’armilla reflectant. Ja no reciclaran el plàstic i no deixaran notes a la seva parella enganxades a la porta de la nevera. Si expliquen un conte al seu fill petit se saltaran les pàgines on hi surtin dibuixos de pollets, o d’abelles, o de canaris que refilen.

Potser es trauran l’aliança de casats. Segurament ja no acompanyaran la carn amb allioli. Si cuinen, procuraran no mirar directament les flames dels fogons. I si, déu nos en guard, algun familiar seu pateix icterícia, no l’aniran a visitar.

I quan arribi la tardor i l’aire comenci a ser fresc i transparent i tot faci olor de llapis per estrenar, no podran alçar la mirada i veure com les fulles dels plàtans comencen a groguejar per les vores.