‘Un dol observat’

“Un món totalitari és un món ple de respostes i de certeses. En aquest món no hi cap la novel·la. La novel·la està feta de preguntes”. Ho diu Milan Kundera en una conversa amb Philip Roth inclosa al llibre El oficio: un escritor, sus colegas y sus libros. Hi estic absolutament d’acord, sobretot des que em pregunten sovint què volia dir amb la novel·la que he escrit. No sé què volia dir, volia reflexionar sobre algun tema, plantejar preguntes sobre alguna cosa. La novel·la, efectivament, està feta de preguntes.

Per això m’agrada tant que, a Un dol observat, el seu autor, el britànic C.S. Lewis, es plantegi obertament una pregunta sobre el mateix sentit de la novel·la que ha escrit, el dietari sobre el procés de dol després de perdre la seva dona: “¿Totes aquestes notes no són sinó els escarafalls sense sentit d’un home que no vol acceptar el fet que amb el sofriment no es pot fer res més que sofrir-lo?”

La resposta del lector -ja ho veureu si em feu cas i la llegiu- no pot ser altra que aquesta: no! No són només escarafalls! Les reflexions, les angoixes i els dubtes del professor vidu han esdevingut literatura.

Una mostra: “Al principi, tenia molta por d’anar a llocs on la H. i jo havíem estat feliços: el nostre pub preferit, el nostre bosc preferit... Però he decidit de fer-ho de seguida; com quan tornen a enviar un pilot a volar de seguida que pot després que ha tingut un accident. Inesperadament, no noto res diferent. La seva absència no és més emfàtica en aquests llocs que arreu. No és gens local. Suposo que si et prohibissin tota la sal no ho notaries pas més en un menjar que en un altre. Menjar seria diferent en general, cada dia, en cada àpat. És com això. L’acte de viure és del tot diferent. La seva absència és com el cel, s’estén per sobre tot arreu”.