Sílvia Orriols és una feixista de manual, segons Umberto Eco

El 1995 Umberto Eco va publicar l’assaig breu Contra el feixisme, en què fixava catorze característiques per definir-lo. Vegem, punt per punt, si Sílvia Orriols les compleix.

Primer. Culte a la tradició, als costums propis enfront del que ve de fora. Orriols: "Diuen que el jovent català és de dretes. Veient el que les esquerres intenten fer amb les pubilles, els gegants, les mones i cadascuna de les nostres tradicions, només podem dir... gràcies a Déu".

Segon. Rebuig a la modernitat il·lustrada: el feixisme és superficialment modern (en les formes, en la tecnologia) i alhora irracional i temperamental. Orriols: "El nostre himne nacional diu clarament «endarrere aquesta gent» i no pas «volem acollir»". "Soc catalana i islamòfoba".

Tercer. Culte a l’acció per l’acció. Sospita dels intel·lectuals i els polítics. Orriols: "D’aquí ben poc sabrem si Ripoll es resigna a morir o s’aixeca dempeus reivindicant la vida". "Sempre he percebut els polítics com una colla de farsants que aspiraven a ser funcionaris sense passar per un procés d’oposicions. No hi ha ideals ni principis, hi ha càrrecs, sous, dietes, quotes de poder..."

Quart. És una traïció entendre el desacord i la confrontació d’idees com una forma de progrés, tal com treballen la comunitat científica o cultural. Orriols: "Cal superar les etiquetes de dreta i esquerra".

Cinquè. El feixisme explota la por a la diferència i la diversitat. Orriols: "Importar immigrants de cultures i valors antioccidentals i implantar l’educació sexual a pàrvuls. Què podria sortir malament? Doncs tot". "Catalunya ja sembla els Estats Units. Despersonalització absoluta i tirotejos a cada cantonada. Que maca la multiculturalitat, tu..." "No se’n diu immigració, se’n diu invasió. I no és natural, és orquestrada".

Sisè. El feixisme s’alimenta de frustracions individuals o socials. Apel·la a les classes mitjanes castigades per alguna crisi econòmica o alguna humiliació política. Orriols: "Aturarem la immigració, la degradació i tornarem la prosperitat als catalans. Evitar l’extinció del nostre poble és a les teves mans!" "Tenen més drets i serveis garantits els ocupes, els lladres, els violadors o els assassins, que els avis que han cotitzat i pagat hipoteques, taxes i impostos tota la vida".

Setè. Als ciutadans que els manca una identitat social, el feixisme els dona un nacionalisme amb enemics externs i interns. "Doncs sí, soc nacionalista. Cap problema?" "El supremacisme castellà té i tindrà via lliure mentre hi hagi un estol de covards fent la viu-viu al Parlament".

Vuitè. Els seguidors han de sentir-se humiliats per la força dels enemics i alhora convençuts que els podran derrotar. Orriols: "Amb polítiques socials injustes i esbojarrades ens han omplert Ripoll de vels islàmics. Si el comte Guifré aixequés el cap". "Hem lluitat i hem guanyat".

Novè. Per al feixisme, "no hi ha lluita per la vida, sinó més aviat vida per la lluita", diu Eco. Orriols: "Plegats, reconquerirem Catalunya!"

Desè. El feixisme és elitisme popular o elitisme de masses. Cada ciutadà pertany al millor poble del món, amb orgull, i forma part d’un partit que n’és l’avantguarda. Orriols: "Siguem el bressol i l’esperança de Catalunya".

Onzè. L’heroisme és important. Si cal, portat a l’extrem de donar la vida per les pròpies idees, per la nació. Orriols: "Ara ens dividim entre els qui es resignen a desaparèixer i a morir i els qui malden per sobreviure".

Dotzè. Com que la guerra i la mort són jocs una mica bèsties, la retòrica feixista sovint s’instal·la en la guerra de sexes. El feixisme més clàssic és masclista. Orriols no ho és. Però el seu feminisme és islamòfob: "He vist com un dels pobles amb més vels islàmics per metre quadrat era proclamat «vila feminista»".

Tretzè. El poble és una unitat compacta, no un conjunt de ciutadans amb drets individuals. Orriols: "Tothom es creu amb el dret de fotre els catalans".

I catorzè. El feixisme parla una llengua simple. Orriols: "Contra Espanya i contra l’islam polític sempre m’hi trobareu".