La norma no ens farà cívics
Em dic Sílvia i soc una supervivent. Entestada a circular a peu pel centre de Barcelona, fa anys que la sort m’acompanya i no m’ha envestit cap de les moltes bicicletes i els estúpids segways que envaeixen les voreres, especialment a Ciutat Vella. L’incident més greu que puc relatar -té poca èpica, ho admeto- és un de protagonitzat per un ciclista fent eslàlom per la vorera de l’avinguda de les Drassanes, a l’altura del CAP Raval Sud. El magnífic carril bici que hi ha en aquesta via -fet sobre la vorera però separat clarament de l’espai per als vianants- no devia ser prou bo per a aquest mascle. Quan li vaig fer veure que tenia aquest carril per a ell i podia evitar els ensurts a iaies amb bastó que sortien de l’ambulatori, em va respondre amb claredat: “Voy por donde me sale de los cojones”. I va continuar a tota velocitat.
Amb els usuaris dels segways ja no cal ni intentar comunicar-s’hi: normalment són manades de joves fornits que podrien descobrir la ciutat caminant -la millor manera de gaudir-ne- però que prefereixen una opció que els obliga a anar mirant a terra.
Ahir l’Ajuntament va aprovar prohibir -un joc de paraules curiós- la circulació de segways i de patinets per les voreres. Es podran multar les empreses que lloguen aquests vehicles, que deuen ser l’origen del 99% dels trajectes, en lloc de sancionar els conductors, normalment turistes sense cap mena de vincle amb la ciutat.
Aquesta mateixa setmana l’Ajuntament ha anunciat una revisió de les normes per obrir bars i altres establiments a Ciutat Vella. Amb el nou sistema es tindrà en compte el soroll. No s’ha concretat en què consistirà el nou pla d’usos, però la intenció és limitar l’obertura de nous locals en zones ja saturades on els veïns tenen problemes per dormir.
Són anuncis -benintencionats- que recorden la (en una altra època) famosa ordenança de civisme que va fer aprovar Joan Clos amb el vot en contra d’ICV, tot i formar part del mateix equip de govern. Onze anys després, quin efecte ha tingut? L’incivisme continua més vigent que la mateixa norma.
Les normes que van produint els equips de govern successius en l’àmbit del civisme s’amunteguen una sobre l’altra i aprofundeixen el laberint legal. I no hi ha, ni hi haurà mai, prou recursos per aplicar-les. És impossible que la Guàrdia Urbana pugui detectar els milions d’infraccions que es deuen produir si es tenen en compte tots els reglaments que es van superposant per capes en una enorme ceba legal que només distreu del problema real: la convivència no importa, el civisme no és un valor apreciat, fins al punt que quan l’exigeixes obtens respostes agressives. Mentre això no canviï, normes i anuncis de normes no faran cap efecte. Només serveixen per generar una retòrica reglamentista que ja molt poca gent s’empassa.