27/09/2017

El silenci dels futbolistes del Barça

BarcelonaM’he passat les últimes dues setmanes mirant amb desgana els partits del Barça. Els ulls se me’n van de la pantalla amb massa facilitat. També ahir contra l’Sporting, encara que fos Champions, encara que Messi igualés Puyol com a tercer jugador amb més partits de la història culer. Fa dies que el futbol m’interessa ben poc i potser, certament, diu poc de mi com a professional. Ho admeto. Però no puc negar que m’he passat l’última setmana intentant cridar l’atenció del cap de Política, el Maiol Roger, perquè es fixés en mi per si calia algú per donar un cop de mà al carrer. On passen les coses. Estem vivint un moment històric i la pilota m’ha semblat més que mai un passatemps, una superficialitat sagrada.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Mentre tot el país bull, les àvies s’armen de clavells i els estudiants de paperetes, els intents frustrats de Messi per superar un irreconeixible Mathieu m’eren indiferents. Malgrat que entenc que a molta gent això del Procés el tingui ja fart, estem vivint moments únics. Per això tothom s’ha mullat públicament. Des de músics fins a intel·lectuals. Des d’escriptors fins a professors. El fuster del xamfrà, l’advocat del pis de baix, l’avi centenari i l’adolescent sense dret a vot. Tothom.

Cargando
No hay anuncios

O gairebé tothom. Enmig d’aquesta situació excepcional cap futbolista del Barça s’ha manifestat. Com si visquessin en una altra realitat, recelosos de perjudicar els seus interessos, de posar-se el públic del Camp Nou en contra o rebre xiulets en el pròxim partit amb la selecció espanyola. Com si tot el que passa al carrer els fos aliè. Tot i que la seva opinió no val més que la d’un ciutadà del carrer, m’agrada l’actitud valenta de Piqué, perquè mai he combregat amb el silenci habitual dels futbolistes davant de temes complexos. I més ara. No estem parlant d’independència o statu quo. Estem parlant de drets fonamentals. De llibertats que han costat molt de guanyar. I això, encara que siguin milionaris afortunats, també els afecta a ells. Diumenge espero més del Barça; espero alguna cosa, per petita que sigui, dels futbolistes.