Sí, soc jo...

La periodista Mar Castro, de Cugat Mèdia, m’envia un whatsapp amb la fotografia d’un cartell de propaganda teatral. Com que les T de Teatre, amb Dagoll Dagom i La Brutal, fan una obra (tinc sort) basada en contes meus que anirà a Sant Cugat (aneu-hi, que us encantarà com ho fan), abans d’agafar les ulleres em penso que deu ser aquest cartell, que em sembla preciós i que m’agradaria tenir. Però no. És un cartell d’una altra obra, al mateix teatre, l’Auditori, interpretada per Rafael Álvarez, El Brujo. Hi diu: “El Lazarillo de Tormes, d’Empar Moliner”. La Mar em diu que és un error d’impremta que ja està arreglat, però que segur que algun cartell enganxat encara hi deu haver, per la ciutat.

En fi, em sap greu desenganyar una periodista tan bona com la Mar Castro, però no és un error. Efectivament, soc l’autora d’aquesta obra que, fins ara, hom creia que era anònima. La vaig escriure un cap de setmana, per divertir-me, i no sabia que aniria tan bé de vendes. El que em sorprèn és que, fins ara, els crítics no hi hagin vist la meva mà, i fins i tot la meva “mirada de dona”, en aquesta obra immortal, modèstia a part.

Així doncs, a partir d’ara voldria cobrar els meus drets d’autor. És l'única de les meves obres que ha entrat a les escoles (perquè en aquesta no hi he escrit marranades). També li demanaria a El Brujo que fes el favor de passar per la SGAE. Aprofito per dir que també he escrit Curial e Güelfa, Èric el Roig, Les mil i una nits i El cantar de Mío Cid. I soc la Marta Rojals.