El capitalisme de la vigilància

Entrem en una nova dècada i també ens endinsem en una nova era de l'economia política. Durant segles el capitalisme ha evolucionat a través de diverses etapes, del capitalisme industrial al corporatiu i el financer. Ara estem entrant en l'era del capitalisme de la vigilància.

En el capitalisme de la vigilància, les experiències viscudes per la gent són reclamades unilateralment per empreses privades i convertides en fluxos privats de dades. Algunes d'aquestes dades s'utilitzen per millorar productes i serveis, a la resta se les considera una "plusvàlua conductual" i són valuoses pels abundants senyals predictius que arrosseguen. Aquestes dades predictives s'envien a les noves fàbriques d'intel·ligència artificial, on són processades i convertides en productes predictius extremadament rendibles, que anticipen les nostres decisions actuals i futures. Els productes predictius són llavors comercialitzats en el que anomeno mercats de futurs conductuals, on els capitalistes de la vigilància venen certesa als seus clients corporatius. La "proporció de clics" de Google va ser el primer producte predictiu reeixit, i els seus mercats d'anuncis van ser els primers que van operar amb futurs humans. Els capitalistes de la vigilància ja s'han enriquit immensament gràcies a aquestes operacions d'intermediació, i cada vegada són més les empreses, en gairebé tots els sectors econòmics, disposades a apostar pel nostre comportament futur.

La dinàmica competitiva d'aquests nous mercats revela els imperatius econòmics del capitalisme de la vigilància. En primer lloc, la intel·ligència artificial requereix moltes dades: economies d'escala. En segon lloc, les millors prediccions també requereixen varietat en les dades: economies d'abast. Això va empènyer a ampliar la captura de plusvàlua més enllà dels "M'agrada" i els clics, cap al món offline: el nostre ritme i manera de córrer; les nostres converses durant l'esmorzar; les nostres cerques de llocs on aparcar; les nostres cares, veus, personalitats i emocions. En una tercera fase d'intensitat competitiva, els capitalistes de la vigilància van descobrir que les dades més predictives provenen de la intervenció en l'acció humana per convèncer, ajustar, generalitzar i modificar el comportament per garantir uns determinats resultats. Aquesta transformació del coneixement en poder fa que la tecnologia passi de ser un mitjà de producció a ser un mitjà global de modificació del comportament per aconseguir economies d'acció.

Aquest poder per donar forma al comportament humà de manera remota, a escala i per als fins d'altres l'anomeno poder instrumentari, perquè funciona completament a través de la instrumentació digital. El poder instrumentari no t'amenaçarà amb el terrorisme o l'assassinat. No apareixeran uns soldats per arrossegar-te al gulag o al camp de concentració. Aquesta nova mena de poder funciona de manera remota, construeix senyals subliminars, dinàmiques de comparació social, càstigs i recompenses, i construeix també diferents tipus d'encarregats de fer complir aquest modelatge dels comportaments perquè s'alineïn amb uns interessos comercials.

Les economies d'acció han estat un puntal de l'experimentació. Amb els "experiments de contagi a escala massiva" de Facebook es va descobrir la manera de dissenyar senyals subliminars i dinàmiques de comparació social a les pàgines de Facebook capaços de modificar el comportament i les emocions dels seus usuaris en el món real, evitant al mateix temps que els usuaris s'adonessin de res. Pokémon Go, el joc de realitat augmentada desenvolupat per Google, va portar l'experimentació a un nou nivell. Els que van participar de la moda del Pokémon Go no només van ser part d'un joc per a telèfons intel·ligents. De fet, les recompenses i els càstigs de la ludificació es van utilitzar per arrossegar la gent cap a restaurants, bars, locals de menjar ràpid i comerços que havien pagat per tenir una afluència garantida de possibles clients.

Així com el capitalisme industrial va intensificar contínuament els mitjans de producció, el capitalisme de la vigilància està intensificant els mitjans de modificació conductual. El capitalisme de la vigilància desmantella el somni digital original que va imaginar internet com una força alliberadora i democratitzant. Cal deixar de fer-se il·lusions: les xarxes no són moralment bones per si mateixes i estar connectat no és una cosa intrínsecament inclusiva i democràtica. Al contrari. La connexió digital és avui, merament, un mitjà per als objectius comercials d'algú altre. El capitalisme de la vigilància és parasitari fins a la medul·la i repeteix la descripció del capitalisme proposada per Karl Marx: un vampir que s'alimenta del treball. Ara, però, el treball ha estat reemplaçat per l'experiència humana i privada.

Facebook, Microsoft, Amazon i molts altres han abraçat el capitalisme de la vigilància, però va ser Google (actualment, Alphabet) qui el va perfeccionar en primer lloc, de la mateixa manera que la General Motors va perfeccionar el capitalisme corporatiu fa un segle. Com a pionera, Google va colonitzar ràpidament els espais inexplorats de l'internet no regulat, on va prosperar com una espècie invasora en un ambient sense depredadors naturals. Va desenvolupar el seu model de negoci a un ritme vertiginós, deixant molt enrere la capacitat de les institucions públiques i els usuaris per seguir-lo, però també es va beneficiar d'alguns esdeveniments històrics. Els atacs de l'11 de setembre del 2001, per exemple, van predisposar l'aparell de seguretat nacional nord-americà a conrear, imitar i protegir les naixents capacitats del capitalisme de la vigilància, en comptes de regular-les.

Els capitalistes de la vigilància ràpidament van entendre que podien fer el que volguessin, i això van fer. Mentre proclamaven el poder emancipador de la tecnologia, amagaven la veritable acció que tenia lloc entre bastidors: l'extracció secreta i implacable d'experiències privades com a primera matèria gratuïta per a la producció i la venda. Els animaven uns fluxos d'ingressos grans i creixents i un teatre d'operacions desregulat i lliure de contrincants, i els protegia el fet que els processos automatitzats són il·legibles per a la majoria. La gent, senzillament, no es va adonar del que estava passant ni de com funcionava realment la nova lògica econòmica.

Els mecanismes i imperatius econòmics del capitalisme de la vigilància, doncs, van començar amb les grans empreses d'internet, i després s'han convertit en el model que segueixen per defecte les empreses que basen el seu negoci en internet. Més encara, els productes predictius actuals s'estenen més enllà dels anuncis segmentats online, i arriben a molts altres sectors, entre els quals hi ha les assegurances, la venda minorista, les finances, la salut, l'educació i un creixent ventall de béns i serveis.

Aquests béns i serveis no es produeixen per crear reciprocitats constructives entre els productors i els consumidors. En comptes de ser els objectes de l'intercanvi de valor tradicional, són el ganxo que atrau els usuaris cap a acords extractius, gràcies als quals les seves experiències personals es poden recollir i envasar perquè serveixin els objectius d'altres persones. Una expressió molt freqüent en l'era digital és la de "si és gratis, tu ets el producte". Però això no és correcte: vostè és la primera matèria d'un procés extractiu molt més ampli.

Això implica un pacte faustià: tots hem acceptat que internet és actualment fonamental per a la participació social i econòmica. No obstant això, per treure'n beneficis hem d'exposar-nos a l'explotació del capitalisme de la vigilància. Com que som tan dependents del món digital, ens hem acostumat que se'ns rastregi, analitzi, exploti i manipuli. Ens diem que no tenim res a amagar, o simplement ens entreguem a la pèrdua de privacitat i voluntat, sense adonar-nos que se'ns està imposant una elecció en essència il·legítima.

Com hem arribat fins aquí? Una de les característiques més importants del capitalisme de la vigilància és que no té precedents. I per definició, els esdeveniments sense precedents són inicialment irreconeixibles. Quan ens trobem amb alguna cosa nova, la intentem entendre situant-la en el context de categories que ens són familiars. Per exemple, quan van aparèixer els primers automòbils molts van recórrer al terme carro sense cavalls per donar sentit a la nova tecnologia.

Quan interpretem un esdeveniment actual sense precedents com una simple extensió del passat, ens arrisquem a normalitzar el que és anormal. Aquest error pot ser perillós. Quan els indígenes de les illes del Carib precolombí van trobar-se per primera vegada amb soldats espanyols que marxaven per les seves costes amb armadures, van suposar que eren déus que els visitaven i van sembrar les llavors de la seva pròpia destrucció donant-los la benvinguda amb exquisida hospitalitat.

A causa de la manca de precedents, el capitalisme de la vigilància supera l'abast dels nostres conceptes econòmics actuals. Per exemple, recorrem a paraules com monopoli i privacitat quan ens oposem a les seves pràctiques, però, encara que aquests termes certament hi són aplicables, no capturen l'essència de les noves operacions. El capitalisme de la vigilància no té a veure només amb la governança corporativa o el poder de mercat; és una lògica d'acumulació completament nova, amb els seus propis mecanismes, mètodes, imperatius i mercats originals. Les conseqüències van més enllà del territori convencional de l'empresa privada i soscaven la democràcia des de dalt i des de baix. Des de dalt, el capitalisme de la vigilància opera a través d'asimetries inaudites de coneixement i poder, augmentant la desigualtat social en comptes de reduir-la. Des de baix, el capitalisme de la vigilància amenaça l'autonomia humana, la sobirania individual i la voluntat, capacitats sense les quals la democràcia és inimaginable.

Tot i que el capitalisme de la vigilància és una força completament nova en la història econòmica, ja n'hem vist prou per saber que està basat en un flagrant menyspreu cap a les normes socials i els drets que són essencials per al bon funcionament d'una societat democràtica. Així com la civilització industrial va florir a costa de la naturalesa, el capitalisme de la vigilància prospera a costa de la naturalesa humana. Actualment ens enfrontem al llegat del capitalisme industrial: la lluita mundial contra un canvi climàtic catastròfic. ¿Quin serà el nostre llegat si deixem via lliure al capitalisme de la vigilància?

Copyright Project Syndicate

Traducció: Toni Güell Ayza