Sexe, drogues i Mozart

Si sou oboistes, violinistes, percussionistes, pianistes, violoncel·listes o directors d’orquestra no cal que continueu llegint. La sèrie Mozart in the jungle ha fet sagnar els ulls dels músics d’orquestra dels Estats Units després de veure com els actors agafaven els instruments i movien els dits per fer veure que tocaven. Si no pertanyeu a aquest sector atreviu-vos amb aquesta comèdia. Mozart in the jungle és una sèrie basada en el llibre de memòries del mateix títol que va escriure l’oboista Blair Tindall. El fil conductor és justament una jove oboista a Nova York que intenta obrir-se camí tocant en orquestres de musicals tronats de Broadway i fent d’assistent personal de l’excèntric i creatiu director de la Simfònica de Nova York, on ella aspira a tocar. Gael García Bernal és l’actor que encarna al gran Rodrigo, aquest Maestro capriciós, seductor i ple de talent. El seu personatge està inspirat en el veneçolà Gustavo Dudamel, director de la Filharmònica de Los Angeles. L’oboista i el director centraran un relat que es construeix en l’àmbit de la música clàssica i les arts escèniques de Nova York. Parla del malviure dels artistes, de les estratègies que han d’inventar al voltant de la música clàssica perquè sobrevisqui, del complicat finançament de les orquestres, de les tensions amb els sindicats de músics, de les enveges i la competitivitat entre professionals...

Mozart in the jungle és una comèdia de deu capítols sense pretensions (un encert d’Amazon Studios) que podeu aconseguir a través d’Amazon o de Canal+. Els personatges estan ben construïts, retrata un món molt poc investigat per la ficció televisiva, té un humor subtil i Nova York com a escenari de fons. Algunes escenes tenen un component poètic atrevit, irreverent i efectiu. Sensacional quan tota l’orquestra se’n va d’excursió a tocar en un solar abandonat de la ciutat. Singular el capítol de la festa amb un punt de realisme màgic que organitza una multimilionària per recaptar fons per a l’orquestra. La conversa entre el Maestro Rodrigo i una nena que toca la flauta, amb un cavall enmig del menjador, és tan forçada com captivadora. I és que, de tant en tant, s’atura la comèdia per llançar un crit a favor de l’esforç dels músics, víctimes d’un esclavisme vital per subsistir. Mozart in the jungle pot ser entesa de dues maneres: com una simple comèdia de personatges on la música clàssica és només l’excusa o un joc entretingut sobre la fragilitat de l’ésser humà i les seves crisis d’identitat.