Una setmana per riure

Com que no sabem si riure o plorar, ho anem repartint per setmanes. D’aquesta manera intentem trobar l’equilibri vital. Potser no és la manera més ortodoxa, però cal anar fent provatures. Aquesta setmana toca riure. Pur atzar. Les mateixes notícies, segons el que t’hagi tocat, poden portar-te cap a un mar de llàgrimes. Però aquesta setmana no. Perquè ho hem decidit així. Que el món faci el que vulgui, que nosaltres també. 

Comencem amb el que a priori és pa sucat amb oli. Ets el president de Catalunya, Catalunya és terra d’oli d’oliva, és cap de setmana, hi ha dues fires dedicades a aquest producte al teu país, una a Reus i l’altra a Maials, i tu decideixes que te’n vas a Sabadell, que no es coneix precisament per ser un mar d’oliveres, a promocionar l’oli de... Jaén. Es veu que això es fa molt i a Jaén també tenen el costum de promocionar l’oli català. No, és broma. La lògica ens diu que, després d’aquest encert, el president hauria hagut de beure oli, però n’hi ha hagut prou reaccionant a les crítiques dient que “l’oli català és el millor del món” i que no hi ha d’haver disputes entre territoris. Certament. Per això a la resta d’Espanya promocionar els productes catalans s’ha convertit en una moda que, com l’oli, pot arribar a enfarfegar. 

Parlant de territoris, els reis d’Espanya no deixen de fer turisme de tragèdia i li han agafat gust a això de fer-se un bany de fang, perdó, de masses, a València, on ja són extremadament ben rebuts. És normal si tenim en compte tot el que fa la monarquia. Perquè el rei, a més a més d’estar a prop del poble, dies abans va fer un discurs en un acte amb periodistes, alertant que vivim “en un entorn marcat per la desinformació” i que la manera de combatre-la és amb l’"amor per la veritat”. Que digui això algú que és el cap d’una institució blindada, de comptes opacs, transparències ocultes i de veritats falses, és realment hilarant. I el que fa més riure és que ho diu seriosament i que alguns periodistes, amants de la veritat, ho aplaudeixen. 

Però si la foscor fa riure, la llum ja és per petar-se. I mai millor dit quan parlem de bombetes. Diria que no soc l’única barcelonina que acaba de descobrir que, a part de les bombetes incandescents, halògenes o led, també hi ha les bombetes inclusives. Això ho hem d’agrair a l’Ajuntament, que a més de treure’ns la polèmica més esperada de l’any, la del pessebre, ha decidit que per no ofendre un barri “tan multicultural” com el del Raval, però per no deixar-lo a les fosques, tindrà bombetes inclusives. És a dir, per entendre el missatge de l’Ajuntament: celebrem Nadal, que és una festivitat religiosa encara que es confongui amb una festivitat comercial, però fem veure que no celebrem Nadal perquè les persones d’altres creences, que es troben totes concentrades en un mateix barri, es poden sentir excloses de la nostra tradició. Realment la sensibilitat de l’Ajuntament no té límits. I s’ha de dir que va en consonància amb els seus veïns de partit de la plaça Sant Jaume, que per no ofendre l’oli de Jaén deixen de banda l’oli català. Hahaha. Perdoneu-me. Se m’escapa el riure. Però és que si així no aconseguim la pau al món no se m’acut cap altra manera. 

De la pau, però, ja se n’han ocupat els del G-20, que estaven reunits al Brasil i que han coincidit, en el temps, amb la cimera de la COP29, tocat i enfonsat. Tenim molta sort que es trobin. I que aquestes reunions despleguin prou avions contaminants per fer un món millor. No trobeu que ja es respira, la pau? 

Us recordo que la setmana que ve toca plorar. Aquesta, un fart de riure.