Setge judicial de l’Estat a la societat catalana

La persecució judicial contra el referèndum de l’1-O per la via judicial comença a traspassar les línies vermelles de qualsevol societat democràtica. L’obsessió per impedir les urnes i les paperetes perquè Catalunya decideixi el seu futur polític està violentant els representants electes de les institucions, els cossos de seguretat i els mitjans de comunicació. El radi d’actuació d’aquesta persecució en tota regla ja afecta entorn de 60.000 persones, amb responsabilitats i amenaces d’abast divers. Hi ha un miler de càrrecs públics molt directament assenyalats, començant pel president i el vicepresident del país, que estan amenaçats de suspensió pel Tribunal Constitucional, i seguint per més de 700 alcaldes disposats a posar les urnes, que ahir van ser posats en el punt de mira pel fiscal general de l’Estat.

De fet, a la pràctica ens trobem davant l’evidència d’un país, Catalunya, en situació de setge judicial per part del seu estat actual, l’espanyol, sota l’acusació de voler votar, sota l’acusació de voler exercir un dret bàsic i troncal d’un país democràtic. ¿És normal que això passi a l’Europa del segle XXI? ¿Es pot judicialitzar la voluntat política d’un poble, quan aquesta voluntat s’expressa de manera pacífica i democràtica? ¿Qui està distorsionant l’estat de dret?

El que posa de manifest aquesta desmesurada persecució judicial instigada pel govern espanyol és, paradoxalment, la incapacitat de l’executiu de Mariano Rajoy de resoldre políticament un problema que és exactament això, un problema de caràcter polític. I els problemes polítics no es poden resoldre declarant-los il·legals, sinó amb negociació i diàleg. No es poden il·legalitzar la majoria de representants electes de Catalunya, ni encara menys ciutadans que voluntàriament es disposen a participar en el referèndum, perquè això, d’una banda, no fa més que engrandir el problema i, de l’altra, difícilment impedirà la celebració de l’1-O. El govern català està absolutament disposat a tirar-lo endavant, com ahir va reiterar el president Carles Puigdemont, i al seu costat hi ha una mobilització sobiranista creixent, com es va veure dilluns en la Diada, amb un milió de persones al carrer, una mobilització a la qual l’ofensiva judicial no farà més que donar ales en aquesta recta final cap a les urnes.