Setembre

Tornes a treballar dilluns, i, avui, en soledat, al pis de Barcelona (la família encara és a l’apartament de Calella) t’emproves l’uniforme de feina: els pantalons i la camisa. T’has passat l’estiu amb roba “plaiera”, que en diu la teva mare.

Els pantalons no et corden si no és deixant de respirar per sempre. La camisa sí, però et confereix l’aspecte d’un botifarró de ceba. A dins d’aquell botifarró hi ha tots els gelats, vermuts, copes de vi, frankfurts i menús degustació que t’has anat introduint al llarg de l’agost. Els gintònics de cada vespre, els arrossos, els esmorzars de forquilla amb porró.

“A partir d’ara règim –declares–. S’ha acabat: a partir d’ara verdura”. Vas cap a la cuina amb la roba posada (com a penitència i mesura de consciència). Faràs verdura per dinar i per sopar, faràs la dieta de les proteïnes sense hidrats, o potser només soparàs iogurt, fora alcohol, a l’hora del vermut llegiràs un llibre i a l’hora de llegir un llibre amb un whisky aniràs al gimnàs.

La nevera és buida, només hi ha una ampolla de cava per encetar (la van portar els Suñol el dia que van venir i es va quedar allà). Has d’omplir-la de verdura, aquella nevera, de carpaccio i de iogurts. I al rebost què hi ha? Una bossa de patates fregides i un pot d’olives, però res més. Destapes l’ampolla de cava, te n’omples una copa fins dalt, i la deses a la nevera. Obres la bossa de patates i n’aboques unes quantes en un bol de color groc. Xarrupes i rosegues. Has de comprar tonyina, per fer-te amanides. Has de desinflar-te com sigui. Tornes a omplir-te la copa de cava, buida, i tornes a omplir el bol de patates, buit. Has de fer règim, et dius, mentre amb la llengua proves de treure un fragment de patata triturada que se t’ha quedat al queixal. Compraràs enciam, pebrot, api. Aniràs a l’herbolari a comprar herbes diurètiques. Tornes a omplir la copa i destapes el pot d’olives.