El setè art torna a ser art

Les plataformes de televisió tipus Netflix, Prime Video o HBO s’han convertit en veritables productores, desplaçant les distribuïdores clàssiques de tota la vida. Hi ha molt bones sèries i pel·lícules, però també n’hi ha de molt dolentes. Producte simple, contingut per a les masses, entreteniment pur, sense més pretensió.

Aquest trasbalsament de producció audiovisual reduirà notablement les produccions per a la gran pantalla. Les sales de cinema ja no són la porta d’entrada a l’èxit. Grans produccions, fins i tot premiades pels acadèmics, poden prescindir d’haver estat projectades en cap cinema del món. Què serà llavors dels cines? Què projectaran? Quina serà la seva proposta d’entreteniment?

Si succeeix com amb els llibres, que van experimentar amb els llibres digitals, smartphones i internet 3.0 una caiguda important de volum que es va acabar estabilitzant, quedarà el millor. Es venen menys llibres, però són millors. Abans es publicava molta porqueria. Encara passa, però moltíssim menys. La tasca de l’editor, l’ofici d’escollir el manuscrit que ha de veure la llum i convertir-se en llibre o quedar, per sempre, en l’oblit del projecte rebutjat, va recuperar un valor que s’havia anat perdent enmig d’una indústria editorial basada en el volum, en la novetat. Títols per a dos mesos, llibres sense història, un pur producte de consum.

En el cas del cinema, aquest producte de consum ja ha trobat el seu prestatge del supermercat dels continguts: les plataformes. Allà anirà a parar aquella pel·lícula dolenta per la qual ens vam penedir de pagar l’entrada i de perdre la tarda. També a les plataformes veurem grans obres, evidentment, però el percentatge de pel·lícules dolentes de cine baixarà moltíssim.

A la fi, el cinema tornarà a ser el que sempre va voler ser: art. I s’afegirà a la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la música, la literatura i les arts escèniques amb el número set. El setè art. Arribem a una interessant conclusió: un art que tendeix cap al màrqueting de masses acaba, tard o d’hora, buscant un espai diferent al de l’art original.

Els bons llibres, en paper, i les bones pel·lícules, al projector.