Set pecats poc capitals
1. Felip VI ha celebrat els deu anys de la seva coronació com a rei d’Espanya. Per commemorar l’efemèride, he pensat escriure una llista de les coses útils que el rei ha fet per a la ciutadania en aquesta dècada. Hi he rumiat una bona estona. No me n’ha sortit cap.
2. Un altre Felipe. El González. L’heroi polític de la Transició espanyola ara elogia Giorgia Meloni. Considera que el seu govern ha donat estabilitat a Itàlia i que cal començar a fer matisos per adonar-se que també hi pot haver una extrema dreta que fa bé les coses. Vet aquí com passar de liderar el socialisme a blanquejar la dreta extrema sense posar-se vermell. A cada declaració de Felipe, l’equació del senyor X queda més resolta.
3. Alfonso Guerra, la mà dreta de González en aquells anys de democràcia incipient, se’n va a un acte a la Universidad San Pablo CEU, veu uns micròfons i aprofita l’ocasió per fer una repassada general al moment polític. Amnistia? No ho ha de resoldre la Fiscalia sinó el Tribunal Suprem. Referèndum? No té cabuda a la Constitució. Finançament singular? En contra d’un sistema econòmic de privilegi per a Catalunya. Puigdemont? “Va a tener difícil volver a España. Yo ya no lo voy a ver”. Aquesta rastellera de declaracions, pim-pam-pum, les va fer a l’entrada de l’atorgament dels premis Al Mérito por España. No cal dir res més. Ell els vol fer tots. De vegades hi ha cognoms que determinen un tarannà.
4. Isabel Díaz Ayuso, en la seva cursa per fer-li el llit a Núñez Feijóo sense que es noti gaire, ha lliurat una medalla de la Comunitat de Madrid a Javier Milei. El president de l’Argentina, inflat com un gall de panses, ha fet un discurs de disc ratllat amb un dels seus grans èxits: “Si els socialistes entenguessin d’economia no serien socialistes”. Els aforismes de TikTok, de primer de populisme, continuen captant genteta que si entenguessin de respecte no serien genteta.
5. Joaquín Aguirre, el jutge que vol matar mosques a canonades, ara s’aferra a la trama russa per continuar fent la vida impossible a Mas, Puigdemont, Artadi, Alay i companyia. Entre ells, de nou, Víctor Terradellas, que havia estat responsable de relacions internacionals de CDC. El jutge es deu escoltar en bucle l’entrevista que li van fer a El món a RAC1, el maig de 2022, i es deu fregar les mans. Quina innocència per cantar, amb tanta sinceritat, un titular que ha fet molt mal: “Emissaris russos van oferir a Puigdemont una videotrucada amb Putin el 2017”.
6. Jaume Collboni, l’alcalde de Barcelona que va fugir de la foto de la Fórmula 1 al passeig de Gràcia que l’hauria perseguit per sempre, diu que en quatre anys acabarà amb els pisos turístics amb llicència que hi ha a la ciutat. Diu que n’hi ha 10.101, un capicua tenebrós. Diria que són molts més. I, sense llicència, potser el doble. Aquests pisos turístics d’estranquis, que causen les mateixes molèsties i no paguen impostos, són els primers que haurien de desaparèixer. La voluntat de l’alcalde és lloable. La nova llei de la Generalitat hi pot ajudar. Si per Sant Joan de 2028 encara em deixen treure el nas per aquesta contraportada, comptarem quants pisos turístics hi ha a Barcelona i en farem balanç. Vaticino que, pel cap baix, n’hi haurà pocs menys que ara.
7. Laia Bonet, tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament, no només ha defensat l’espectacle d’afartapobres de la Fórmula 1 al passeig de Gràcia, sinó que n’ha tret pit: “38.000 persones és un indicador de l’èxit”. Un èxit? Més enllà de la foto bonica amb el drac de la Casa Batlló contemplant un Ferrari, 38.000 persones són molt poques. Hi ha hagut ocasions, no fa gaire temps, que al passeig de Gràcia s’hi aplegava un milió de persones per alguna altra causa i al PSC tampoc els semblava tantíssima gent. Per cert, manifestar-se per la independència també era de franc, encara que hagi acabat sortint molt car.