Les incerteses provoquen inseguretats. I les inseguretats incentiven els autoritarismes. En una primera etapa sembla que hi haurà una congruència entre les orientacions econòmiques i de poder de la Casa Blanca i la cort dels magnats empresarials que li donen suport: les Set Magnífiques (The Magnificent Seven) del nou imperialisme tecnològic (Meta, Apple, Microsoft, Alphabet, Nvidia, Amazon, Tesla).
Tanmateix, no resulta gens descartable que en un futur pròxim sorgeixin contradiccions entre aquestes empreses i entre algunes d’elles i el nou govern nord-americà. Des del seu poder econòmic podrien estar temptades d'actuar per compte propi, com a actors polítics geoestratègics globals. Un referent històric que cal retenir és l'East India Company.
The Company, com se la coneixia habitualment, va ser fundada l’any 1600 per un grup d’inversors anglesos que, amb Carta Reial de la Corona (Isabel I, Jaume I), obtingueren el monopoli del comerç amb les “Índies Orientals” (sud i sud-est d’Àsia). Eren els temps del barroc musical, el sorgiment de l’òpera (Monteverdi) i la fundació del primer mercat de valors i del primer banc central a Amsterdam.
Després de desempallegar-se dels predominis portuguès i holandès a la zona, i més tard del francès, la Companyia fou un exemple tant de monopoli comercial (fins al 1813) en espècies, pebre, opi, etc., com d’un expansionisme global i d’un estat dins de l’estat que exercí de “govern privat” a l’Índia durant quasi tres segles (1600-1874). Disposava del seu propi exèrcit, establia aliances, declarava la guerra, tenia fàbriques, recollia i administrava impostos, comptava amb personal propi per a funcions jurisdiccionals civils i penals, implementava polítiques repressives contra els opositors locals, etc. Aquesta situació, que també resultava lucrativa per a la Corona, va durar fins que alguns enfrontaments amb els nadius (conflicte dels sipais, 1857-1858) van fer que la Corona declarés oficialment l'Índia com una colònia britànica (1858) fins a la desaparició de la Companyia (1874).
Avui estem entrant en un paisatge nou que ja inclou alguns moments distòpics –assalt al Capitoli (gener 2021), dades cibernètiques informatives sobre els ciutadans, espionatges sense autorització judicial, agendes ocultes de les agències de seguretat, repartiment del mapa del planeta en zones d’influència imperials.
Darrerament, s’ha fet èmfasi en el paral·lelisme entre els discursos del final de presidència d'Eisenhower (1961) i de Biden (2025) advertint del pes creixent d’unes oligarquies econòmiques que amenacen la democràcia, l’estat de dret i els drets humans. Tanmateix, l’actualitat presenta elements que multipliquen l’amenaça: política de desinformació (xarxes socials, fake news), populisme, minimització de l’intervencionisme estatal, impostos baixos, lliure desenvolupament de la intel·ligència artificial, etc.
La nova oligarquia americana vinculada a les Set Magnífiques no vol ja assegurar-se polítiques que vagin en la línia dels seus interessos, sinó decidir la direcció d’aquestes polítiques. L’acumulació de capital s’ha transformat en acumulació de poder de decisió col·lectiva a una escala sense precedents. Seria un error confiar només en les disputes potencials entre els diversos actors de l’actual imperialisme tecnològic.
El món s’està fent més incert, convuls, desigual, insegur i multiimperial. Musk és un símptoma de les tendències de l’època. De moment, a ell i a les Set Magnífiques no els cal constituir exèrcits privats com el que tenia la Companyia de les Índies Orientals. Compten amb l’exèrcit dirigit per Trump. Però encara que sembli un escenari de ciència-ficció, la constitució d’exèrcits privats tecnològics no resulta un escenari descartable. De fet, els exèrcits privats no són cap novetat (Wagner, senyors de la guerra, càrtels de la droga, de la venda d’armes i d’altres negocis lucratius, etc.).
Sabem des dels temps de la Grècia i la Roma clàssiques que les oligarquies i els moviments populistes actuen en contra de les llibertats ciutadanes. Avui assistim a un creixent autoritarisme en nom de la llibertat als Estats Units i Europa. Els millors remeis els van propiciar les revolucions liberals: drets i llibertats políticament garantits, separació de poders, premsa lliure, cultura democràtica, estat de dret.
Cal crear i reforçar la pressió ciutadana i sobretot els contrapesos institucionals tant a escala estatal com internacional. Les institucions són la clau per civilitzar les pulsions dels autoritarismes i els mercats.
Aquest és un repte per a una Unió Europea que ha perdut el tren dels actors globals al no disposar de política de defensa, exèrcit i política exterior propis. També està debilitada en l’àmbit tecnològic davant dels EUA i la Xina. Caldria una sacsejada important, per exemple una Unió molt més sòlida feta a diverses velocitats. Però per fer-ho es necessiten uns lideratges que la UE no té des de fa més de tres dècades. La UE ha estat un èxit, però avui és una realitat letàrgica superada pels fets. Cal sortir de la decadència.
