El Fòrum de Davos arrenca aquesta setmana. Ja són unes quantes edicions des que, el 1971, es va celebrar per primera vegada. Rebatejat com a Fòrum Econòmic Mundial, es va deixar clar que el seu principal interès és l'economia, així que, com a economista, em pregunto: serveix?
Pel que fa a la presa de decisions, ja els dic que és impossible que tingui cap utilitat. Si ja resulta difícil prendre una decisió en un consell de ministres, que no supera la vintena de persones, imaginin vostès una reunió de 2.800. Fins i tot cenyint-nos només als que tenen tribuna, sumaríem centenars de persones. A Davos no s'hi va a prendre decisions. S'hi va, bàsicament, a fer tres coses. A formar part de la llista, a sortir als mitjans i a fer contactes. La presència a Davos d'un governant es dona per suposada. En el nostre cas, no hi va Pedro Sánchez, sinó la persona que ocupa el càrrec de president del govern espanyol, que és Pedro Sánchez. El matís és important. El dia que deixi la presidència, difícilment hi serà convidat.
Ser un dels oradors de Davos permet tenir presència en mitjans de caràcter global. No deixa de ser una oportunitat per aconseguir un gran impacte mediàtic i fer arribar un determinat missatge al món des d'un país o institució determinats. Diguem que és l'altaveu econòmic més important de l'any.
Finalment, serveix per fer contactes. Aquesta sí que és una gran utilitat, però per als empresaris assistents, que podran arrencar uns minuts a altres empresaris o polítics amb els quals, d'una altra manera, seria molt difícil trobar-se cara a cara. Es fa a través de les cèlebres trobades one to one. N'hi ha de diversos tipus, entre mandataris i també amb empresaris, els quals poden sol·licitar trobar-se amb polítics o amb altres empresaris. Aquestes trobades són brevíssimes, es disposa de tot just uns minuts. Del que s'hi proposa, prepara o acorda, no en transcendeix res.
Aquesta és la part més útil de Davos. És el dating d'oportunitats internacionals més potent del món. Per als assistents, esclar, que són els que paguen la festa. La resta, els ciutadans normals, en traiem poca cosa, la veritat. Una llista dels temes candents de l'economia, que tots sabem quins són. Però bé, no està de més saber què n'opinen els grans líders mundials. Encara que després no decideixin res.
