De pidolar a inspirar
De pidolar menjar fa 15 anys a tornar al mateix restaurant del Congo com a campió de la NBA. Serge Ibaka acostuma a dir que de vegades la vida és com una pel·lícula escrita per Déu. La seva trajectòria n’és un bon exemple. El jugador va celebrar fa uns mesos l’anell de campió viatjant al seu país natal per regalar-se un àpat al mateix local al qual solia acostar-se per demanar menjar quan era un marrec i la seva nombrosa família no tenia recursos econòmics. “Un dels meus somnis sempre havia sigut guanyar el campionat de la NBA i tornar amb el trofeu a casa”, diu el pivot, que acaba de traslladar la seva història de superació a un documental ( Anything is possible ).
L’objectiu és que el viatge de tornada a casa no serveixi només per celebrar el seu èxit, sinó també per inspirar les noves generacions. “Vull utilitzar la meva història per inspirar-los, ja que la meva infància no va ser senzilla però mai vaig deixar de pensar que era possible aconseguir els meus objectius. M’agradaria que els joves pensessin així ”, diu el jugador dels Toronto Raptors, que es va quedar sense mare quan tenia set anys. “El bàsquet és més que un joc. El nostre lema és Tot és possible. Crec que pot aplicar-se al bàsquet, però també als altres vessants de la vida. Els valors són clau per aconseguir els reptes personals, i espero que els nois i les noies puguin compartir els seus somnis amb mi”, explica Ibaka, que es va formar com a jugador a l’Hospitalet de Llobregat i a Manresa. Nascut a Brazzaville, capital de la República del Congo, el jugador va tenir una infància marcada per la pobresa en un país en ple conflicte social i bèl·lic. Lluny de fer-lo rendir-se, els obstacles van treure el millor d’Ibaka, que mai va deixar de perseguir el seu somni de jugar a la NBA. Algunes de les paraules que apareixen al documental són: passió, compromís, esforç, superació, perseveració, resiliència, optimisme, humilitat i solidaritat.
“El meu país i la meva ciutat són dues de les raons per les quals mai em vaig rendir i em vaig esforçar al màxim de les meves possibilitats”, recorda Ibaka, que treu pit del seu recorregut vital. “Em sento orgullós d’on vinc i de la meva herència. També em sento orgullós de tota la feina que he fet per arribar on soc avui com a jugador de bàsquet. M’entristeix que encara ara hi hagi prejudicis basats en el teu origen i, com a africans, de vegades hem de dir prou”, recorda l’esportista, que vol animar les noves generacions a perseguir els seus somnis. “Vaig néixer en una família unida i plena d’amor. No vaig néixer a la selva”.
