Seran unes eleccions sinistres

L’Observatori d’Internet de Stanford, del qual vaig ser directora de recerca fins fa poc, va contribuir a liderar un projecte del 2020 que estudiava els rumors electorals i la desinformació. En el context d’aquesta investigació, ens trobàvem sovint amb nord-americans que tenien idees conspiratives perquè els havien dit que els robarien les eleccions presidencials del 2020.

La viralització de les teories del robatori responia a una rutina inquietant. Primer es publicava una imatge o un vídeo –com ara la foto d’una maleta a prop d’un col·legi electoral– com a prova d’un delicte. L’autor de la publicació tuitava la suposada prova i hi etiquetava influencers o comptes de mitjans de comunicació amb molts seguidors. Aquests comptes promovien el rumor i solien afirmar: “Big if true” (“Important, si és veritat”). D’altres s’hi afegien i els algoritmes feien arribar el rumor a milions de persones més. Els mitjans de comunicació tendenciosos el continuaven difonent. Si es descobria que el rumor era fals –com acostumava a passar–, poques vegades se’n publicava una rectificació i, si ho feien, se’n parlava molt poc. La convicció que el robatori era real va abocar directament als fets del 6 de gener del 2021.

Al cap d’un parell d’anys, aquesta mateixa rumorologia ens va posar en el punt de mira a nosaltres mateixos, els investigadors que l’havíem documentat. I això no augura res de bo per a les eleccions de novembre.

Se'ns va acusar de formar part d'un complot per censurar la dreta. La primera acusació procedia d’un home que, segons deia, “dirigia el ciberespai” al departament d’Estat. Es feia dir Frame Game i només hi havia treballat un parell de mesos, però amb aquesta breu relació laboral com a segell d’autoritat, va publicar en un blog unes entrades semblants a informes d’investigació, en què afirmava que el nostre projecte, Election Integrity Partnership, va pressionar les xarxes socials per censurar 22 milions de tuits. No tenia, però, cap prova directa d’aquesta censura: la xifra es basava en un simple càlcul dels rumors electorals viralitzats que vam comptabilitzar i publicar en un informe després de les eleccions. Tot i així, els mitjans de comunicació i els influencers de la dreta van dir que demostrava l’existència d’un complot per robar les eleccions, i els seus seguidors van seguir el seu exemple.

Vet aquí, però, el que en realitat vam fer: uns equips d’analistes formats per estudiants van identificar les publicacions de les xarxes socials sospitoses d’enganyar l’opinió pública sobre els procediments de votació o de deslegitimar el resultat d’unes eleccions. En alguns casos, si les publicacions que analitzàvem semblaven viralitzar-se i vulneraven la normativa d’una xarxa social en matèria electoral, ho comunicàvem a aquelles empreses. Les plataformes no prenien mesures gairebé mai; quan intervenien, era sobretot per etiquetar la publicació com a potencialment enganyosa o per afegir una verificació dels fets.

L’impacte real dels rumors que corrien sobre nosaltres es va materialitzar fora d’internet. Quan, el 2022, la Cambra de Representants va passar a mans dels republicans, van començar a investigar. L’acusació sobre els “22 milions de tuits” la van introduir al registre del Congrés, el març del 2023, uns testimonis durant una sessió de la subcomissió judicial de la Cambra. Dos membres republicans de la subcomissió, Jim Jordan i Dan Bishop, van enviar cartes exigint la nostra correspondència amb l’executiu i amb companyies tecnològiques, en el context d’una investigació sobre el nostre paper en el “règim censor” de Biden. Aviat van arribar les citacions, i les investigacions es van ampliar fins a demanar al nostre personal que testifiquessin a porta tancada mentre els gravaven en vídeo. Això també incloïa els estudiants que havien col·laborat en el projecte.

Saltava a la vista el que passaria tot seguit: es filtrarien els documents que els vam entregar i n’extraurien unes frases que encaixarien amb un relat preexistent. Aquestes suposades proves alimentarien els influencers més fanàtics i el procés tornaria a començar. I, en efecte, això és exactament el que va passar, encara que amb un gir inesperat. El material que la subcomissió va obtenir amb una citació o en sessions a porta tancada va acabar en mans d’un grup de dretes que ens havia demandat i que estava liderat per Stephen Miller, aliat ideològic de Jordan des de feia molt de temps. Quina casualitat.

Les eleccions d'enguany ja estan suscitant una gran agressivitat. Però el panorama tecnològic ha canviat des de 2020. Hi ha noves xarxes socials, com ara Bluesky, Threads i Truth Social. Les normes d’integritat electoral i les prioritats a l’hora d’aplicar-les estan evolucionant en algunes de les plataformes més importants. El que abans era Twitter ara té un nou propietari que ha despatxat la major part de l’equip que se centrava en la fiabilitat i la seguretat.

A les eleccions europees s’han utilitzat àudios falsos generats per intel·ligència artificial i els xatbots basats en la IA ja publiquen a les xarxes socials. Hi ha actors estrangers que continuen organitzant operacions per influir i interferir en la política nord-americana; aquestes últimes setmanes, OpenAI ha confirmat que Rússia, la Xina i altres han començat a fer servir eines generatives de text per millorar la qualitat i la quantitat de les seves activitats.

Fora d’internet, la confiança en les institucions, el govern, els mitjans de comunicació i els conciutadans ha baixat a mínims històrics o gairebé, i la polarització continua creixent. Els responsables de les eleccions estan preocupats per la seguretat dels empleats implicats en el procés, i això constitueix potser l’exemple més terrible del cost de les mentides a la nostra política.

Quan entrem a la recta final de la campanya del 2024, segurament no seran altres països els que hi tindran el màxim impacte, sinó que tornarà a ser la rumorologia interna. Les xarxes que difonen idees enganyoses són més fortes que mai, alhora que es desmantellen les xarxes d’investigadors i observadors que s’esforçaven per contrarestar-les. Les mentides sobre determinats projectes acadèmics són ara fets comprovats dintre d’unes realitats tendencioses fetes a mida. El cost de tot això, tant econòmic com psicològic, ha pujat. Stanford està reorientant les activitats de l’Observatori i ha posat punt final a la feina d’observació electoral de resposta ràpida duta a terme per l’Election Integrity Partnership. Als empleats no els han renovat el contracte, ni tampoc a mi.

La tasca d’estudiar la deslegitimació electoral i fer costat als responsables dels processos electorals és més important que mai. És fonamental que no només ens mantinguem ferms; també ens hem de pronunciar amb contundència contra les tàctiques d’intimidació destinades a silenciar-nos i a desacreditar la recerca acadèmica. No podem permetre que la por erosioni el nostre compromís de salvaguardar el procés democràtic.

Copyright The New York Times