Serà possible?

Aquests dies, amb el celebradíssim retorn al teatre de l’històric Mar i cel, de la companyia Dagoll Dagom, hem sentit dir, a la televisió i a la ràdio, que l’obra demostra que “fer un gran espectacle musical en català és possible”.

El que va fer Dagoll Dagom des de la seva fundació va ser això. Demostrar que es podia ser modern, internacional, el millor, en llengua catalana. A més a més, el text era un clàssic del teatre català: un Guimerà. Es podria portar a Broadway, Mar i cel? Clarament, sí. Es va estrenar l’any 87 i unes quantes generacions se’n saben les cançons. Dagoll Dagom és part de la nostra història.

Fer un gran espectacle musical en català és possible, diuen. I quan ho diuen, volen dir que les circumstàncies de la nostra llengua no són les circumstàncies d’una llengua amb un estat al darrere. I tenen raó, esclar. En aquella època, sí, “tot estava per fer i tot era possible”. Calia demostrar, i es va fer, que era possible fer llibres, articles, obres de teatre, programes de ràdio i televisió amb vocació comercial, en llengua catalana. Dic comercial en el bon sentit. Calia demostrar que aquestes obres tenien públic. Sempre recordo, a propòsit d’això, els meus primers Sant Jordis: col·legues escriptors en llengua castellana que havien vingut a firmar quedaven astorats de les llargues cues de lectors dels escriptors en llengua catalana. No havien considerat que els llibres en llengua catalana poguessin ser “molt venuts”. És a dir, no havien considerat que podien ser un negoci, com ho eren els seus, en llengua castellana.

És possible fer un gran espectacle musical en llengua catalana. Ara bé, seguirà sent possible? Som en un altre moment de la història. Ara Dagoll Dagom diu adeu. Hi haurà un nou Mar i cel propi per a les següents generacions? Les següents generacions trobaran necessari fer el que van fer ells llavors?