Sequera, piscines públiques i benestar emocional

Algunes piscines municipals potser podran obrir a l’estiu. Ho va avançar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, a Els matins de TV3, en una declaració que suposava una esmena al pla de sequera establert per la Generalitat mateix. 

Benvingudes siguin les rectificacions si són per millorar, encara que acabin desorientant la gent, que al final ja no sabrà què està permès i què no. Que hi hagués dubtes per fer front a la pandèmia va ser comprensible, però per afrontar un problema que ja fa anys que sabíem que acabaria venint com la sequera, no és tan disculpable. I, tot i això, l’oposició faria malament de buscar-hi algun guany electoral. Al cap i a la fi, tots els partits tenen o han tingut responsabilitats a la Generalitat o als ajuntaments i són, poc o molt, corresponsables de la gestió de l’aigua. O sigui que millor que tots plegats col·laborin en les solucions.

Però en matèria de piscines municipals està clar que la majoria haurien d’estar obertes. Per a la canalla, la piscina a l’estiu és com l’escola a l’hivern. Porteu una criatura a una piscina i gairebé no necessitarà res més en tot el dia per refrescar-se, per divertir-se, per socialitzar-se, per fer salut física. Per al seu benestar emocional i per al dels seus pares. Qualsevol que hagi tingut fills sap que les piscines tenen propietats salvadores. Potser poden ajuntar els nens de pobles que estiguin a la vora i tancar-ne una i fins i tot establir-hi un transport, o establir uns torns d’ús. Però mirem-ho poble per poble. S’entén perfectament que si hi ha sequera una piscina privada no es pugui omplir, però amb la calor que farà una piscina pública serà un servei públic de primera necessitat.