Senyores, concretin, sisplau

La diputada de Junts per Catalunya Aurora Madaula ha denunciat “violència masclista” entre membres del seu partit. I el cas és que 22 dels 32 diputats de la formació consideren que se’ls acusa sense cap motiu i han signat una carta de queixa. Són, llegeixo, els de l’entorn de Jordi Turull. Els de l’entorn de Laura Borràs, que també és el d’ella, en canvi, la defensen. De fet, Borràs va fer un tuit que deia “Violència masclista és portar llaç lila i manifestar-se el #25N quan imposes el masclisme en el dia a dia en organitzacions, institucions, entorns laborals o familiars. Violència masclista és menystenir les dones que et desafien intel·lectualment”.

Crec que caldria distingir entre “masclisme” i “violència masclista”, per donar tot el valor que cal a una acusació i no banalitzar-la o no convertir-la en arma política. De la mateixa manera que si algú t’amenaça amb un ganivet no denunciaràs que “algú ha tingut conductes violentes” contra tu, sinó que en diràs el nom i explicaràs que “t’ha amenaçat amb un ganivet”, el masclisme caldria que es concretés de la mateixa manera. Quines conductes? Quins autors? Concretem, donem noms i castiguem els imbècils que les cometen, si les cometen. “Menystenir les dones que et desafien intel·lectualment” pot ser masclisme, pot ser impotència, pot ser mala educació, pot ser moltes coses, però violència jo diria que no. No cal que ens salveu, dones, a les altres dones. Si algú –home o dona– ens menysté perquè el desafiem intel·lectualment, ens defensarem, també intel·lectualment, de manera sagnant, divertida o dura, segons tinguem el dia. Potser ens barallarem, intel·lectualment, de manera plaent, amb qui ens vulgui menystenir intel·lectualment, perquè també l’estarem menystenint intel·lectualment. Per a mi el masclisme no és això i en aquesta batalleta no vull que m’hi apuntin.