Carlos Carrizosa, que és el membre menys histèric de Ciutadans (no el podem comparar amb l'Arrimadas o en Rivera), li ha dit a David Miró que amb el seu partit al poder la llengua catalana “seria més simpàtica, perquè quan la gent vingués aquí no pensaria que tindrà problemes amb l'idioma i hi hauria més bon rotllo”. Genial, escolti. Els hi diré als francesos, aviam què diuen. Afirma també que “A l’inici de la democràcia la gent castellanoparlant acollia amb goig la introducció del català a les escoles. I això ara no passa en la mateixa mesura perquè s’ha anat massa lluny i molta gent s’ha sentit ciutadà de segona o menys català per parlar una altra llengua”. Diu que “Aquestes exigències de ficar-se amb una dona que treballa en un forn o amb un metge o una infermera perquè utilitzen el castellà són una persecució. Això ha generat un moviment de rebuig perquè es veu el català com la llengua del poder, de l'administració, una llengua d'imposició, i això l'ha fet antipàtica per a molts joves”.
Es pot ser més provocador? Les llengües no són ni antipàtiques ni simpàtiques. Són antipàtics o simpàtics els seus parlants. ¿La fornera de Madrid vinguda del Pakistan també se sent perseguida? ¿El metge no té la capacitat (entenc que les ganes sí) d’aprendre la llengua mil·lenària del lloc on cotitza? Flipo. Les llengües s’aprenen o no s’aprenen. No es pot anar “massa lluny” aprenent una llengua llevat que la consideris, com en Carrizosa, una llengua de segona, i per tant folklòrica, i per tant digna de fer-se servir per cantar L’emigrant però no per estudiar matemàtiques o fer pel·lícules, tastos de vins, novel·les, pòdcasts de famosos o programes de ràdio. Dir que “s’ha anat massa lluny i molta gent s’ha sentit ciutadà de segona o menys català” és una absoluta falta d’intel·ligència. Per tant, considero que el polític Carrizosa fa afirmacions que denoten falta d’intel·ligència. I em moro de pena, perquè em penso que hi ha una part d’impostura, d’argumentari. Penso que no pot ser que de veritat pensi això.
