El sentit de la vida

Per completar aquest mes d’agost en què he dedicat la meva columna setmanal a temes relacionats amb les emocions, avui vull dedicar unes línies a una cosa tan important per a qualsevol persona com és el sentit de la vida.

El primer que cal preguntar-se és si la vida té sentit i, en segona instància, quin és aquest sentit. A la primera qüestió no puc donar una resposta absoluta perquè la vida és. I prou. La vida és present d’indicatiu. Determinar si el present, si la consciència d’estar vius o simplement el viure, revesteix sentit només es pot respondre des d’una dimensió humana. Fins i tot la dimensió mística o espiritual passa forçosament per l’ésser humà. Així que la vida té sentit exclusivament si les persones n’hi volem donar, perquè la vida, en si mateixa, no necessita tenir sentit per ser-ho.

És a dir, que la primera pregunta és en realitat la mateixa que la segona: quin és el sentit de la vida?

Bé, la millor resposta que m’han donat a aquesta pregunta és: “El sentit de la vida és viure-la”. Sembla una tautologia, però no ho és. Viure la vida per donar-li sentit significa que en cadascuna de les nostres facetes –l’afectiva, l’amorosa, la sexual, la creativa, la intel·lectual, la vivencial, l’espiritual, la laboral– actuem d’una manera intensa, autèntica i expansiva, d’una manera conscient, no portats per la inèrcia o sent víctimes del destí, dels desitjos aliens o dels esdeveniments. Evidentment, no tot depèn de nosaltres i en la vida trobem sempre obstacles, imprevistos, situacions no desitjades, que s’oposen a com volem desplegar les nostres facetes humanes. Aquesta és la lluita diària. Aquesta és la tenacitat i la força de voluntat: superar les dificultats per viure la vida de la manera que més s’aproximi a com volem encarar totes aquestes dimensions.

La vida no té un sentit quan acaba, sinó que té un sentit diari. El sentit de la vida es forma diàriament en la manera com vivim. Si donem sentit a tots els dies, al final dels nostres dies, el sentit haurà estat més gran. Si el dia a dia està lluny dels nostres valors, prioritats, criteris i preferències, la vida va deixant de tenir sentit perquè estem traint o vivint d’esquena al que, per a cadascun de nosaltres, té sentit fer, pensar i sentir.

Viktor Frankl té un llibre inoblidable:L’home a la recerca del sentit. No se’l deixin perdre. El missatge és ben simple: la llibertat última de l’ésser humà és el sentit que donem a les coses.