Una sentència que és oxigen

Ella va poder respirar ahir, per fi, després de tres anys massa llargs de denúncies i revessos judicials. Ella guanya i, amb ella, ho fem totes. Cal molt coratge per haver fet aquest camí, suportant el patiment dels fets i també el dels dubtes i els atacs infundats. Tot per aconseguir fer les paus amb la justícia: sí, va ser víctima d’una violació en grup, què podia ser si no? La sentència és una mostra que s’ha enderrocat un mur. Queda el regust amarg del temps que ha calgut per fer-ho, però també la certesa de la força que té tot un moviment feminista que ha lluitat al seu costat. “Què hauria passat si jo no hagués denunciat? Penseu-hi”, ens interpel·lava la supervivent de la Manada. Doncs que avui no s’imposaria més que mai l’únic camí possible: només sí pot ser sí. Fem que la victòria hagi arribat per quedar-se.