Sense benefici no hi ha revolució
La WNBA va anunciar dimarts un nou i innovador conveni col·lectiu que inclou salaris més alts, millors condicions de viatge, facilitats de conciliació per a les mares, transformació del negoci i noves oportunitats de desenvolupament professional. La repercussió del text firmat per la patronal i les esportistes transcendeix els límits de la competició. Les implicacions de l’acord s’estenen molt més enllà del bàsquet en un moment en què les dones de tot el món estan aixecant la veu per acabar amb un grapat d’absurdes situacions anacròniques. Les reivindicacions venen de lluny, però han agafat volada en els últims mesos. L’empenta definitiva va arribar del futbol, en què la selecció dels Estats Units va aprofitar el carisma de Megan Rapinoe per demanar un salari just. La gran diferència d’aquesta reivindicació, que també s’està duent a terme en altres esports, és la resposta de la societat.
Com va quedar demostrat en el Mundial de futbol de França, els aficionats han fet seva la protesta. El torneig va trencar esquemes amb bones audiències, més patrocinadors i vendes rècord en marxandatge. A més, va despertar un interès generalitzat en països on les dones futbolistes eren invisibles. Però el campionat serà recordat per haver portat al primer pla informatiu el debat sobre quin salari han de cobrar les esportistes. Els càntics amb què els aficionats van celebrar el triomf dels Estats Units van resumir una disputa social que es va traslladar des dels estadis fins als Parlaments. Les marques comercials han entès que apostar per l’esport femení té un retorn comercial i, a poc a poc, estan accentuant la seva aposta.
Sense benefici comercial no hi ha revolució possible als Estats Units i la WNBA n’és tan conscient que ha acompanyat el nou conveni de la creació d’una plataforma (Changemakers) que té com a objectiu donar visibilitat a les marques que apostin pel bàsquet femení. No es tracta d’aconseguir que les empreses inverteixin en la competició, sinó d’assegurar-se que les que ho facin tinguin un retorn econòmic positiu. Els temps de demanar almoina amb la boca petita s’han acabat, ara es tracta de fer negoci. L’esport femení vol deixar de sentir-se com una ONG. AT&T, Deloitte i Nike són les primeres multinacionals que han fet el pas. Les possibilitats de creixement són immenses, ja que actualment només l’1% del patrocini esportiu mundial va a parar a l’esport femení.