Senglars que fan nyam-nyam
Nyam-nyam. Ja hi tornem a ser. Una persona es veu que denuncia el Parc de Collserola perquè un senglar li va fotre mossada i no hi havia senyals advertint de perill de bèsties. El món, com repetim, gira però no avança. Abans una definició de notícia era que “Un home mossega un gos”. Ara, que un home podrà denunciar un senglar. I el tema ve de lluny. De molt lluny. ¿Heu parlat, últimament, amb el senglar de Calidó?
Es veu que a Etòlia (Grècia) voltava un gegantí senglar. S’ho fotia tot. No ja menjar i persones sinó fins i tot fotia mossada a cases, muntanyes, als déus! Stop. L’aparició del senglar no és casual. Artemisa, la deessa de tot el regne salvatge, hauria enviat la criatura caníbal. Estava empipada mode còsmic. Es veu que Eneu, rei de Calidó, es va oblidar d’ella durant una barbacoa sacrifici oferta a tots els déus que estaven d’after hour. I Artemisa es va treure dels ovaris escalivats una fera ferotge com una bomba atòmica: el mega-súper-híper porc senglar Terminator. La bèstia era tan bèstia que van haver de cridar a files tots els herois grecs per anar a pelar-lo. El cens és impressionant: Driant, fill d’Ares; Idas i Linceu, els dos fills d’Afareu, de Messene; Càstor i Pòl·lux, els Dioscurs, d’Esparta; Teseu, d’Atenes; Admetos, de Feres; Anceu i Cefeu, fills de l’Arcadi Licurg; Jàson, de Iolcos; Íficles, el germà bessó d’Hèracles, de Tebes; Pirítou, fill d’Ixíon, que venia de Larissa; Telamó, fill d’Èac, des de Salamina; Peleu, el seu germà, vingut de Ftia, i el seu cunyat Eurició; Amfiarau, fill d’Ecles, d’Argos. També hi havia... Hi havia tot déu de la galàxia Marvel clàssica a la cacera del senglar.
M’estalvio tot el periple, gairebé etern, de la matança del senglar perquè estem en horari infantil i no voldria traumatitzar la canalla explicant que a la realitat es maten animals i que els nyam-nyam nuggets de pollastre també són bèsties malgrat us digui la pedagogia feixista de la negació de la realitat que no, que són trossos espirituals de natura assilvestrada sense drames en camps de reeducació amb la mare cassola cosmos. Va, de cara al plat. La bèstia, que, òbviament, no tenia ganes de convertir-se en estofat, es va fotre desenes de semideus caçadors. Bufet lliure de sang. Herois deixant de ser herois fugint cames acollonides i sanguinolentes ajudeu-me. Melèagre, capità de la cacera, fill d’Eneu, rei de Calidó, va aprofitar que la seva estimada Atalanta, l’única dona de l’expedició, li va fotre una ganivetada furtiva al senglar, per ensumar el filet de sang i anar fins a ell i clavar-li un ganivet paladí, heroic, etern. Va arrossegar les despulles colossals de la bèstia i les va oferir al seu amor: Atalanta. L’acció de pelleteria de batec muscular va cabrejar com senglars humans els oncles de Melèagre, que volien que els seus fills mascles cabrits, també caçadors, s’enduguessin les pells com a trofeu d’aquesta carnisseria d’Olimp. I Melèagre, botiguer com pocs, va agafar el ganivet i va servir la comanda en un tres i no res: va matar els oncles. I humans i bèstia van acabar tots junts al tiberi festiu com una desconstrucció culinària prêt-à-porter. Així és la vida: cruel, bestial, animal.
De mitologia a nova mitologia. Denunciar parcs, bèsties. Denunciar-ho tot. Volem una natura sense natura. Volem animals sense animals. No sabem què volem. Però volem aquest no saber què volem. Aviat veurem senglars declarant als tribunals. Cartells que advertiran de l’existència de mosquits suïcides i que els mosquits piquen. Aviat veurem que a aquest senglar, que viu a casa seva, se l’ha de castigar pedagògicament. Matar-lo no, esclar. Perquè no podem matar animals però sí enciams. El senglar haurà d’anar a un psicoterapeuta. Explicar amb ets i uts el perquè de la seva conducta agressiva. Rumiar. Abraçar arbres. Abraçar humans. Fotre’s palades de pastilles psicoemocionals. I tornar a casa.
Aquell senglar ja no serà el senglar d’abans. Treballarà com a guia del Parc de Collserola. Dirà bon dia a tothom. Ensenyarà als visitants tots els indrets per viure experiències animals. I trobareu tot d’humans a quatre potes. Arrossegant els nassos per terra i inhalant mons de merda màgics. Com que cada cop hi haurà més senglars amb tractament antirepressiu, i reconduïts espiritualment i amb lobotomies, es multiplicaran. I tot Collserola, Barcelona, s’omplirà d’exèrcits de senglars pacífics. Mansos. Civilitzats. Educats. Que un dia, ningú ho podia saber, obriran milers de bocotes amb els ullals sanguinaris per fer el que feien a la Grècia clàssica i al món del segle XXI: atacar-nos, mossegar-nos davant de l’amenaça. Nyam-nyam.
