Sempre hi ha una sortida

2 min
RETRAT DEL DOCTOR  VIKTOR FRANKL

Ha arribat el mes de juliol i, com cada any a la meva columna de Correpins i Boticlastes, paraules misterioses i neologismes secrets que algun dia desvelaré, dedicaré els mesos estivals de juliol i agost a deixar descansar l'economia i l'empresa i a escriure sobre qüestions diverses de la vida. Soc economista, però la conducta humana, la comprensió de les emocions i el creixement personal són àrees a les quals no només dedico temps, sinó que intento també apropar a l'economia.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fa uns pocs dies, parlant dels contratemps de la vida (tots els experimentem), una persona em va dir: "sempre hi ha una sortida per a tot". No sé si és allò de “Déu tanca una porta i n'obre una altra”. Jo crec més aviat que, excepte la mort, tot té solució. Solució no significa tornar a tenir-ho tot com estava. No. Sinó que el que ha passat i que no esperàvem o desitjàvem ha de ser utilitzat per fer un salt endavant en la vida.

Martin Seligman, un dels precursors de la psicologia positiva, ho va anomenar resiliència. I consisteix en la capacitat que tenim els éssers humans de recuperar-nos en l'adversitat. La resiliència consisteix en el fet que una persona després de superar una dificultat aconsegueix ser més sàvia, conèixer-se més; ha descobert nous camins vitals; ha establert noves relacions personals o ha enfortit les que tenia. Com a resultat, la persona és més forta després del problema que no ho era abans. Això és la resiliència.

La resiliència obliga a trobar sortides. Llavors, la pregunta és si, com deia la meva amiga, sempre hi ha sortides o més aviat hem de crear-les, propiciar-les i fins i tot inventar-les. I plantejo aquesta qüestió perquè a vegades la vida et somriu i et planta davant una solució feta del no-res, inesperada. Però en la majoria dels casos, la porta de sortida s'ha de fabricar. I per això es requereix ànim, esperança, ajuda de persones properes que ens estimen, i optimisme. Però és clar, el contratemps té els nostres ànims per terra. Què podem fer en aquests casos?

La resposta ens la va donar el psiquiatre Viktor Frankl: estableix un nou propòsit. Un propòsit és una raó de ser, és una situació a la qual ens plantegem arribar i que integra els nostres valors i interessos, els nostres principis i afectes; i que sobretot recolza en les nostres habilitats i capacitats. Els propòsits són sempre a llarg termini. Els propòsits obren portes en les parets sense sortida. Sobre el propòsit en parlaré una mica més la setmana vinent.

Fernando Trias de Bes és escriptor i economista
stats