Seleccions i consultes (o a l'inrevés)

Quina setmana més brutal per a l'independentisme total, no troba? Bufff, entre la llei de consultes i el tradicional partit de la nostra selecció nacional de futbol, no toquem vores. No sabria dir-li què ens fa trempar més a casa, perquè totes dues coses són d'una contundència que posa els pèls dels genolls de punta.

Imagini's, per fi ja tenim una llei per convocar els referèndums que ens rotin. Ei, a sac, sense manies i cremant dimonis sense compassió. I Madrit (no ciutat sinó concepte) mirant-s'ho sense ni poder badar boca perquè això dels referèndums ara sí que ja ho tenim més blindat que la paga extra dels funcionaris. Sí, ja sé que ara vostè aigualirà el vi dient que la llei encara no està aprovada. Bé, però l'objectiu és enllestir-la abans de l'estiu. Sí, i ja sé que el Govern no parla de referèndums sinó de "llei de consultes no referendàries", però és per enganyar els espanyols, molt entretinguts amb si el rei es fa la declaració de la renda ell o va a una gestoria. I, sí, també sé que la competència per convocar consultes és de l'Estat i que el que pretenem aprovar aquí és una consulta no vinculant. Però, s'imagina l'escena? Convoquem una consulta sobre el pacte fiscal. Surt que sí. Anem a Madrit i els diem: "Mirin, que els portem una cosa que no els obliga a res". Vaja, no dubti que im-me-di-a-ta-ment ens donen el que calgui. No són ningú complint la llei, imagini's complint el que no és llei...

I això de les seleccions... Ja ni l'hi explico. Estem que ho rebentem en esports punters que ja ens han reconegut com a nació. Per exemple: ball esportiu, bitlles, curses de muntanya, dards, fistball , futbol australià, icestock , tamborí, twirling ... i no continuo perquè la llista és es-pec-ta-cu-lar.

Vaja, que és una setmana per refermar que anem pel bon camí i que obtenim uns resultats totalment allunyats de l'escalfabraguetisme. Endavant!!!