La segona part del cas Epstein
L’any 2020 Netflix va estrenar la sèrie documentalJeffrey Epstein: filthy rich on, en quatre episodis, explicava la personalitat del magnat de Nova York i els terribles casos d’abús a noies menors d’edat. Amic de Donald Trump, del príncep Andreu d’Anglaterra i dels principals homes de negocis de Manhattan, Epstein és considerat un dels més grans predadors sexuals de la història dels Estats Units. Tot i que la xifra no es pot precisar, es calcula que va abusar de més de cinc-centes noies. Ara, la mateixa plataforma acaba d’estrenar un episodi annex a aquesta sèrie per relatar els detalls sobre la seva còmplice: Ghislaine Maxwell. Com expliquen en aquest documental, ella va ser l’artífex que li va proporcionar bona part de les noies de qui va abusar sexualment.
Però Ghislaine Maxwell: filthy rich comença amb una gravació d’àudio de Jeffrey Epstein exculpant la seva parella Ghislaine de tots els càrrecs de què se l’acusa, advertint que és injust i difamatori per a ella. El nou documental intenta explicar el passat d’aquesta noia rica i com es va convertir en la dissenyadora i cooperant imprescindible d’aquesta trama sòrdida. Maxwell era la filla d’un dels empresaris de la comunicació més importants del Regne Unit i, després de l’estranya mort del seu pare, va buscar un altre home a l’ombra del qual sentir-se protegida. Epstein va ser l’escollit i l’obsessió d’ella va ser satisfer sempre els seus desitjos.
A Ghislaine Maxwell: filthy rich s’entrevisten les amigues d’infantesa de Ghislaine per entendre la personalitat de la protagonista. Explora si es tracta d’una psicòpata, d’una dona fàcilment manipulable que depèn de l’autoritat masculina per saber-se desenvolupar o si té trastorns de personalitat que li fan tenir conductes absolutament errònies. La tesi que pren força és la primera. També s’exposa de quina manera la protagonista connecta Epstein amb la reialesa britànica. Però el documental sembla forçat i oportunista. És com si amb el metratge sobrant de la sèrie dedicada a Jeffrey Epstein, ara haguessin construït un complement que, tot i descriure el personatge, és fàcil, superficial i reiteratiu. Es reaprofiten testimonis i s’entrevisten algunes de les seves víctimes per conèixer els mètodes de captació de Ghislaine. Però la història, més que aprofundir en la seva personalitat, cau en una certa morbositat. És com si la intenció real del documental fos, senzillament, aprofitar la celebració del judici contra Ghislaine Maxwell el 2021 per vendre una nova producció a Netflix, una última versió actualitzada del cas. No cal que hi perdeu el temps. I, sobretot, no s’ha de caure en la trampa de pensar que amb la condemna de vint anys per a Maxwell el cas Epstein queda tancat. Perquè les intrigues i els còmplices d’aquesta història van molt més enllà de la figura de Ghislane.