Carta oberta al govern de Catalunya: on éreu el 12 de març?

“Ha esclatat la crisi sanitària a les residències de gent gran”. Des que va sorgir aquest titular hem rebut una allau de crítiques que posen èmfasi en una suposada mala praxi dels equips directius, hem vist que la Fiscalia inicia actuacions per depurar responsabilitats i hem assistit a una utilització barroera de la política que ens posa en el punt de mira per tirar-se els plats pel cap. Mentrestant, la xifra d’èxitus a les residències és esgarrifosa, el gran patiment de les famílies omple l’ambient i el nombre de treballadores afectades pel virus és dels més alts que registra qualsevol altre sector.

Quan es van sentir els primers crits d’ajuda i alerta, on éreu, president? Què vàreu fer? Per què ningú surt a reconèixer que vàreu arribar, vós i tot el Govern, tard?

Sí, president, consellers i conselleres. Un dia, a començaments d’abril, us vàreu adonar que es tractava d’una crisi sanitària i ens vau canviar a Salut. Digueu i reconegueu que ho vau fer tard, sabent com sabíeu que la població més fràgil és i era la gent gran, la que nosaltres atenem als nostres centres. Sabent que a les reunions que manteníeu amb el sector us demanàvem, des del primer dia, que s’afrontés la crisi com el problema sanitari que era.

Parlem de centres que han estat ignorats durant molts anys pel sistema públic sanitari. Ho sabeu, perquè portem anys també parlant de la coordinació socio-sanitària, fent plans que han anat canviant de nom, que han anat canviant de departament, que han anat canviat de responsable i que mai hem vist implantats. Per què? Doncs pel mateix de sempre: “No hi ha recursos”. És la resposta que hem rebut al llarg de 10 anys. I estem parlant de drets. Del dret que té una persona gran, dependent, que viu en una residència, a rebre una atenció sanitària de primer ordre, a ser atesa amb dignitat, a ser acompanyada en les seves necessitats com mereix. I d’això el sector social en sabem molt i ho hem demostrat sobradament. Per això rebem el suport de familiars i de l’entorn social.

Males praxis? Potser sí. Però pregunteu-vos el perquè. Qui ha permès que amb la cura de les persones es faci negoci en temps en què els recursos eren molt escassos? Qui ha congelat les tarifes des del 2010? ¿No sabíeu que amb pocs recursos no es poden prestar bons serveis? Aquí, tothom, no només aquest Govern, sinó tots els grups polítics amb representació parlamentària hi teniu responsabilitats.

Des de la FEATE (Federació d’Atenció a la Tercera Edat) i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, hem estat reclamant des de fa molts anys un canvi de sistema. Les entitats socials hem fet front a la crisi econòmica aportant durant tot aquest temps una orientació centrada en la persona, invertint i cuidant un col·lectiu de treballadores sense les condicions laborals que mereixen, sense rebre el reconeixement econòmic i social que pertocaria. Lluitant per aconseguir una infermera per la qual hem de competir amb el sistema de Salut, que els pot oferir un sou un 33% superior. Un sector Salut probablement també infrafinançat, però amb unes condicions que per a nosaltres són impossibles d’assolir.

I ara, en plena crisi, arribeu tard i permeteu que se’ns tracti com si fóssim culpables del que ha passat. Ara que estem patint i veient com els nostres residents, amb qui hem establert un vincle de família, perquè són també la nostra família, estan morint. Les primeres instruccions rebudes en esclatar la crisi de la covid-19 foren “No deriveu als avis a l’hospital perquè el sistema està col·lapsat”, i vàrem trigar setmanes a rebre l’ajut dels primers equips de les Àrees Bàsiques de Salut. ¿Sou conscients que fins fa quatre dies, literalment, no teníem equips de protecció (EPIs)? ¿Sabeu que encara hi ha moltes residències que a hores d’ara no han tingut accés a proves massives, tant per a residents com per a treballadores?

És cert, aquesta crisi ens ha superat a tots. És una crisi sanitària i, per tant, el pes més gran ha recaigut en sanitat. Però des del principi de la crisi hem explicat que hi havia un front social, i ens va costar unes quantes setmanes aconseguir els primers reconeixements a la tasca que s’està realitzant. Encara tenim massa arrelat en el nostre imaginari col·lectiu que el sector social només hi és per atendre l’exclusió, que també, i no per atendre el benestar de les persones. Totes i tots el podem necessitar. Ens hem omplert la boca del discurs de posar en el centre l’atenció la persona i hem fallat a les persones.

President, consellers, conselleres, quan intervenen parlant de recursos i de l’esforç que hem de fer entre tots per reforçar el sistema de salut i els membres que l’integren, ¿pensen també en nosaltres? Quins recursos destinaran a atendre el desastre econòmic que representa el sobreesforç que estan fent les entitats socials que presten serveis residencials?

Hem vist anunciades les tarifes que pagaran per cada llit d’hospital i centre intermedi que s’està ocupant aquests dies. Quan anunciaran amb quins recursos comptarem per pagar les nòmines de la sobrecontractació de personal que hem hagut de fer, a contrarellotge i amb immenses dificultats? En el nostre sector, cada dia, malauradament, tenim més places lliures. D’on vindran els recursos per atendre el personal i la compra d’EPIs que hem hagut de fer (els que hem tingut sort de trobar-ne al mercat)?

Esperem compromisos sincers. Aquests dies des de la Confederació hem presentat el Pla de Mesures Urgents per a la Reactivació Econòmica del Tercer Sector Social de Catalunya. 12 mesures concretes que inclouen les necessitats i demandes del sector de gent gran. Ens teniu aquí, com sempre, per continuar col·laborant, i esperem de vosaltres un reconeixement clar vers el tercer sector social, el nostre, vers les professionals que cuidem dia a dia els vostres pares i mares, avis i àvies, i per construir un sistema que garanteixi de debò una bona atenció que un dia o altre haurem de menester cadascun de nosaltres.